Un volcà és un punt de la superfície terrestre per on surt a l'exterior el material fos (magma) generat a l'interior de la Terra i, ocasionalment, material no magmàtic. Aquests materials es dipositen voltant del centre emissor, donant lloc a relleus positius amb morfologies diverses. Segons aquesta definició, un volcà no representa únicament una morfologia (en forma de muntanya), sinó que és el resultat d'un complex procés que inclou la formació, ascens, evolució, emissió del magma i dipòsit d'aquests materials.

Els volcans són una manifestació en superfície de l'energia interna de la Terra. La temperatura i la pressió s'incrementen a mesura que ens acostem al centre de la Terra, aconseguint temperatures de 5000 º C al nucli. L'efecte combinat de la temperatura i la pressió a diferents profunditats provoca un comportament diferent dels materials que s'estructuren en diverses capes:

• L'escorça, freda i molt rígida, és la capa externa.
• El mantell, amb temperatures superiors als 1000 º C, presenta un comportament  semirígid. En els nivells superiors és on s'originen els magmes per fusió parcial de les roques que s'hi troben. Al mantell inferior (Astenosfera), els materials es mouen lentament a causa de les corrents de convecció originades per les diferències de temperatura entre la part superior i el nucli, provocant el moviment de les plaques tectòniques.
• El nucli, és la part més interna i més densa de la Terra. Es troba a una temperatura propera als 5000 ºC. A causa d'aquesta elevada temperatura, els Normal 0 21 materials es comporten com un líquid (nucli extern);  però, a la zona més profunda es troben en forma sòlida a causa de  l'elevadíssima pressió que suporten.

L'actual estructura interna de la Terra s'ha anat formant a mesura que el planeta ha anat envellint i refredant-se. Inicialment, tota la superfície estava constituïda per materials fosos, que han anat solidificant en el transcurs de milers de milions d'anys. L'activitat volcànica actual és només una part d'aquest procés.