La intensitat del perill natural (fenòmens naturals extrems) combinada amb la vulnerabilitat i l'exposició de les societats a aquests perills naturals que depèn del grau d'adaptació, el que genera les catàstrofes naturals. D'alguna manera, sense exposició no hi haurà catàstrofe natural almenys pel que fa a les societats humanes.

Podem dir a grans trets que les causes de les catàstrofes naturals són degudes a que:

• La població s’assenta en zones de perill; en l’ocupació de zones perilloses es poden donar dues situacions característiques:
  • En els països més pobres hi ha una gran pressió demogràfica i les zones de perill són ocupades generalment d’una manera intensiva: gran quantitat de població que generalment és la més pobre ocupa els terrenys amb perill d’inundació en els rius i deltes, les vessants de les muntanyes que poden produir esllavissades, etc.
  • En els països desenvolupats no hi ha una ocupació de zones perilloses tan intensiva per part de la població, en general, i moltes vegades no són els més pobres sinó les persones amb més recursos i les empreses les ocupen aquestes zones de risc, amb la diferència de la capacitat de modificar les zones de perill (que molt sovint no suprimeix el perill sinó que el trasllada a altres àmbits).

• L’assentament de la població pot provocar un increment del perill de les diferents zones. Per exemple, la desforestació i pavimentació augmenta el perill d’inundacions o esllavissades. En general, podríem parlar de la degradació del medi ambient produïda per l’home com a desencadenant o agreujant d’alguns desastres.

• L’augment de la densitat de població que afecta als dos punts anteriors, a la vegada pot implicar que aquesta població és faci més vulnerable als perills naturals. Per exemple, una inundació en una gran àrea metropolitana densament poblada tindrà uns efectes més devastadors que en zones de densitat de població inferior. En general, les gran regions metropolitanes es fan molt vulnerables per la complexa interrelació i interdependència entre els habitants i estructures. És el que es coneix com a sistema complex que alhora és un sistema altament vulnerable per motiu de la seva dependència de subministraments bàsics i especialment de mobilitat.