La informació provinent de l’anàlisi de risc ha de ser incorporada en les diferents accions de mitigació per tal de reducció de les seves conseqüències sobre els elements vulnerables. La mitigació  integra:

• Planificació: elaboració i implantació de plans d’emergència que s’aplicaran en el moment en què es materialitzi el risc.
• Intervenció; actuació dels cossos d’emergències davant la manifestació del risc.
• Rehabilitació un cop hagi finalitzat l’emergència

La planificació, es basa en la realització de plans de resposta (plans d’emergència)quan es produeix una situació de risc, amb l’objectiu de minimitzar els efectes sobre la població i béns. La finalitat ha de ser la de coordinar accions per part dels serveis d’emergència per tal que la població pugui adoptar mesures d’autoprotecció efectives (confinament, evacuació, etc). Els plans han de contenir:

• L’anàlisi dels riscos presents.
• Estructura i organització que ha d’afrontar l’emergència . Els serveis operatius, com s’organitzen,   estructura de coordinació, les comunicacions, el comandament i el control.
• Les actuacions per a afrontar els riscs existents, els nivells d’aplicació del pla, distingint entre situacions d’activació en alerta i en emergència.
• Els mitjans i els recursos disponibles per a afrontar les emergències, i el procediment de mobilització.
• La implantació del pla, contempla les revisions del pla i el  programa formatiu per als actuants i un programa d’exercicis o simulacres.
• El programa d’informació a la població.

Els plans d’emergència han de ser eines conegudes tant per la organització que ha de donar resposta com per part de la població, per tant cal una bonaimplantació que doni molta rellevància a la formació d’actuants i un bon pla de comunicació i informació a la població del risc al qual està sotmesa. Si davant de situacions de greu risc la resposta de la població no és la idònia els objectius de la planificació mai és compliran.

La intervenció, és una de les finalitats principals de  l’acció pública en matèria de resposta davant situacions de catàstrofe. Ha de servir  per a anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de la situació de risc. Integra les actuacions dels serveis d’emergència; bombers, protecció civil, serveis d’emergències mèdiques, serveis d’ordre.

La major part dels països han desenvolupat sistemes de resposta per donar solució a situacions de greu risc i que reben la major part dels recursos nacionals i internacionals. La relació cost-mitigació ha estat discutida per molts planificadors del riscque exposen que per evitar situacions de gran risc són més efectives accions preventives de gestió del risc. Accions d’ordenació del territori per evitar la implantació d’elements vulnerables en zones de perill evitaran la intervenció per protegir la població en casos on no es pot aturar el fenomen natural, per exemple davant grans inundacions, incendis forestals, erupcions volcàniques, etc. Un exemple clar el trobem al Japó amb el disseny sismoresistent de les edificacions davant sismes de gran magnitud que evita greus danys i la intervenció dels equips d’emergència.

La rehabilitació es refereix a les tasques i gestions encaminades al restabliment de la normalitat, la valoració dels danys i l'atenció i suport als damnificats un cop finalitzada la situació que ha provocat l'emergència. És a dir, la rehabilitació és la capacitat de deixar-ho tot tal com estava abans de la crisi, el més aviat possible.

En les principals situacions de catàstrofe les tasques principals de rehabilitació van adreçades  a la provisió directa de racions alimentàries, aigua potable per al consum immediat, latrines, atenció mèdica d'emergència, condicionament de albergs,  accions de fumigació i vacunació, rehabilitació d’infraestructures de comunicació i transport, construcció de centres escolars.  És important tenir present que la rehabilitació comença durant l’emergència; si no es detecta durant aquest moment, acaba derivant en una segona emergència (sanitària, alimentària o de seguretat).