Generalment els danys produïts pels moviments de vessant, les subsidències i esfondraments són causats per l’acció humana que incideix de manera directa o indirecta sobre el fenomen. La manca de coneixement dels processos que afecten el medi geològic i les interaccions amb les obres i activitats humanes són les causants de les catàstrofes relacionades amb els moviments del terreny,  les quals es poden prevenir amb unes accions  basades en la identificació, estudi dels processos i factors que els controlen.

La prevenció dels fenòmens es basa en dues estratègies de treball:

• Mesures estructurals: La instal·lació d’estructures de defensa dels elements exposats al risc (cas de carreteres o edificis). Les defenses de protecció tenen com a objectiu aturar els materials  en moviment abans de que aquests arribin a les zones que es volen protegit (zones urbanes, vies de comunicació, infraestructures) . Les proteccions més habituals són les barreres dinàmiques que consisteixen en malles metàl·liques subjectades per pilones totalment movibles. Per evitar esllavissaments es construeixen diferents tipus de murs de contenció de diferents tipologia.
• Mesures no estructurals: identificació i estudi dels processos i factors que  controlen els moviments del terreny. L’objectiu és  la  realització de mapes de risc previsors per a la seva aplicació en tasques d'ordenació i ús del territori.

Els estudis de perillositat de moviments de vessant valoren la probabilitat i la magnitud que els moviments poden presentar en zona determinada del terreny.. Els mapes de susceptibilitat i de perillositat de moviments del terreny tenen per finalitat assegurar el correcte ús del territori i prevenir els riscos, així les zones amb perillositat alta són catalogades habitualment com no edificables. Aquests mapes poden incloure:

• Localització dels processos i de les zones afectades (densitat, distribució i grau d'activitat dels processos)
• Representació dels factors que els condicionen.
• Representació de les zones susceptibles.
• Zonificació de la perillositat (quatre graus: alta, mitjana, baixa i molt baixa)

Els mapes constitueixen el mètode més efectiu de presentar la informació referent a la perillositat i risc d'una zona o regió.

Pel que fa als esfondraments els geòlegs poden fer mapes de les zones cobertes per roques com la calcària, guix o sal, que són susceptibles a la dissolució dels líquids, per tant cal fer una delimitació dels materials susceptibles de dissoldre’s i una determinació de les característiques hidrogeològiques de la zona.

Els mapes inventari inclouen la localització espacial dels processos i / o de les zones afectades, així com les característiques dels mateixos. Els mapes de susceptibilitat inclouen les zones que poden ser afectades en un futur pels processos. Les cartografies de perillositat representen la possibilitat o probabilitat d'ocurrència dels processos en una àrea determinada i per un període de temps donat, zonificant el territori en diferents graus

La diferència fonamental dels mapes d'esfondraments i subsidències pel que fa als de moviments del terreny  és que tant els factors condicionants com els desencadenants són més restringits. A la cartografia d'esfondraments i subsidències, es poden diferenciar dos casos:

• Zones on la ocurrència dels processos depèn de la presència de determinades litologies susceptibles, com a zones càrstiques o sòls tous (siguin quins siguin els factors desencadenants, naturals o antròpics)
• Zones on les actuacions antròpiques (generalment excavacions) poden desencadenar processos en materials no susceptibles a priori.

Hi ha indicadors que poden determinar l’ocurrència  de fenòmens de moviments de vessant o esfondraments perillosos i que es poden identificar a través del treball de camp (prospeccions geològiques), fotografia aèria o satèl·lit, són;

Moviments de vessant:

• Formació d’esquerdes a les vessants, en el terra o en edificis (subsidències)
• Grans acumulacions de materials en la base d’un precipici o d’un penya-segat.
• Un camí lineal de vegetació esclarissada, o escassa.
• Substrat rocós exposat i estratificat paral·lel a la pendent.
• Masses de sediment en forma de llengua, sobretot graves.
• Superfície de terreny irregular, de forma ondulada en una pendent.
• Drenatge desorganitzat.

Esfondraments i subsidències:

• Esquerdes en els edificis o el terra.
• Grans cavitats en el subsòl (prospecció).