Els rius tenen com a funció bàsica el transport d'aigua i sediments de la terra al mar. Aquestes funcions tenen el seu propi ritme anual, amb moments de major activitat (crescudes) que alternen amb altres de funcionament alentit (estiatges). En qualsevol cas, per comprendre els processos que influeixen sobre les inundacions, cal conèixer la dinàmica fluvial i els elements que la integren. Entre els més importants cal destacar com el cabal del riu, l’hidrograma, i la forma de la conca fluvial.

1. Cabal del riu

És el volum d’aigua que porta un riu mesurada en una secció transversal de la llera. El cabal d’un riu es dóna, generalment, en m³/s. El cabal pot ser una mesura instantània o també es pot referir a una mitjana. El cabal d'un riu pot determinar el tipus d'inundació possible, de manera que una riera de poc cabal pot generar inundacions ràpides i sobtades.

A partir de la profunditat de l’aigua  i  aplicant la denominada corba de despesa, es pot calcular el cabal que circula per unitat de temps:

L’àrea de la secció transversal (A), es calcula de la següent forma:

La velocitat del flux d’aigua (V) en els canals es pot calcular a partir de nombroses fórmules, una de les més emprades i senzilles és l’equació de Manning, que defineix la velocitat com:

El radi hidràulic és el resultat de:

Quan el radi hidràulic té una secció estreta i profunda és parla de radi hidràulic gran, quan la secció és ampla però poc profunda es parla de radi hidràulic petit. El coeficient de Manning s’extreu d’unes  taules que tenen en compte aspectes de la llera com la vegetació, els sediments, l’amplada, etc. Amb la fórmula de Manning es poden explicar la major part dels processos geomorfològics que es donen en un riu.  La fórmula ens indica que la velocitat és directament proporcional al radi hidràulic i ala pendent, és a dir, com més elevats siguin aquests dos paràmetres més gran serà la velocitat del riu. Per contra la velocitat disminuirà amb la rugositat de la llera, és a dir, en aquells llits que tinguin molta vegetació o obstacles diversos (escombraries, construccions artificials, etc.). La velocitat dels rius serà més gran en els trams estrets i profunds, de fortes pendents i amb escassa rugositat. En canvi, quan es donen les condicions contràries, la velocitat disminuirà.

2. Hidrograma

Un hidrograma és un gràfic en què es representa el cabal que porta un riu. Habitualment es compara amb un hietograma, on es registra la distribució de les pluges respecte al temps. En un hidrograma es poden distingir diferents elements:

• Flux o cabal de base. És el flux que porta el riu durant les èpoques en què no té alimentació pluvial. Està format per les aportacions subterrànies i pel flux subsuperficial. Els rius efímers no tenen flux de base.
• Flux o cabal ràpid; és el que es genera com a conseqüència de les pluges o d'altres aportacions (fusió).
• El pic de la crescuda, cabal màxim o cabal punta; és el cabal màxim que es registra a l'avinguda.
• Corba d'ascens o de crescuda; és el tram de l'hidrograma que transcorre des de l’inici de la crescuda fins que s'arriba al cabal màxim.
• Corba de descens, de recessió o d'esgotament. és el tram de l'hidrograma que va des del pic fins al final de l'hidrograma.
• Temps de base; és el temps que dura la crescuda.
• Temps de retard o de resposta; és el que transcorre entre el centre del hidrograma i el centre del hietograma.
• Temps de concentració; és el que discorre des del final de la pluja neta fins al final del cabal directe.

3. Forma de la conca fluvial

La conca fluvial és la superfície unitària que recull les aigües de precipitació i subterrànies transformades en escorrentiu superficial o el que es coneix com a sistema hidrològic. Un dels aspectes determinants de l’hidrograma és la forma de la conca:

• Les conques de gran longitud donen lloc a crescudes de cabals de puntes menors, però de major durada en el temps. Aquest és el comportament dels gran rius. Les inundacions es desenvolupen de forma relativament lenta i es poden prendre mesures d’avisos i protecció aigües avall abans que arribin les puntes més importants de cabal.
• Les conques curtes i de morfologia radial donen lloc a inundacions molt ràpides i amb puntes de cabals molt grans respecte al cabal mitja. En moltes ocasions no es poden donar avisos ni prendre cap tipus de mesures de protecció. Aquest és el cas per exemple de les rieres del Maresme.