En aquest apartat presentem de manera preliminar quines tipologies de riscos afecten més o menys als diferents àmbits globals del món d'acord, aproximadament, a les divisions que estableix l'Estratègia Internacional per a la Reducció del Risc de l'Organització de les Nacions Unides. És una visió del risc  molt bàsica i esquemàtica i es desprèn d'una simple observació dels fenòmens més recents d'acord a l'anàlisi històrica del risc.

Àfrica

La singularitat del continent africà en relació als riscos greus, deriva pròpiament de les seves singularitats estructurals, socioeconòmiques i mediambientals (ecosistemes). La gran divergència existent entre les latituds més al nord respecte les del sud, així com l'existència d'àmplies zones desèrtiques i zones selvàtiques genera divergències importants en la materialització del risc. A més, el fet que coexisteixin grans ciutats amb cultures molt tradicionals i pre-industrials, i zones desenvolupades amb zones més pobres del planeta, també genera un discontinu en la presència dels riscos.

Tanmateix, podem considerar que els riscos naturals tenen un tractament molt diferenciat respecte altres àmbits del món, ja que al continent africà tenen molta presència els riscos naturals d'origen biològic (plagues i pandèmies) i molta menys incidència els riscos meteorològics, més enllà de les sequeres i similars. Pel que fa als riscos tecnològics són poc significatius, excepte els antròpics.

Àsia i Amèrica del sud

Aquests àmbits del món es caracteritzen per una combinació de zones desenvolupades amb zones en vies de desenvolupament i d'altres encara més empobrides. En aquestes zones, per tant, es combinen els fenòmens de grans catàstrofes naturals amb la incidència dels riscos de societat i dins d'aquests els tecnològics.

Existeix una molt important incidència dels riscos naturals que aparentment pot semblar per motiu d'una major freqüència dels fenòmens naturals de major intensitat, és a dir, per un major perill intrínsec. A la pràctica, però, el paràmetre que més condiciona l'existència d'aquestes grans catàstrofes és la major vulnerabilitat estructural de les societats i, especialment, la major exposició als fenòmens de perill.

Un exemple senzill és el de les catàstrofes derivades d'esllavissades del terreny que provoquen moltes víctimes. Aquesta gran afectació es deu a la presència de molt elements vulnerables i a la seva mínima protecció envers el fenomen, és a dir, que a la vulnerabilitat intrínseca se suma l'exposició. Si el mateix fenomen, l'esllavissada, el situéssim en àmbits desenvolupats difícilment trobaríem ocupació per part de la població d'aquestes zones amb perill d'esllavissada i, per tant, el fenomen de perill no tindria una afectació significativa.

D'altra banda, tan a les zones més desenvolupades com a les zones en vies de desenvolupament existeixen les denominades megaciutats i, per tant, els riscos complexes característics d'aquestes ciutats.

Europa, Amèrica del Nord i Austràlia

Aquests  tres àmbits territorials tenen en comú que són zones desenvolupades i amb una molt important activitat industrial i tecnològica i estan sotmeses a riscos de societat i a riscos naturals.

En el cas dels riscos naturals (com veurem més endavant en el mòdul de riscos naturals de la unitat d'anàlisi del risc) existeixen fenòmens de perill de molta intensitat a tota Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, amb diferències entre les diferents zones indicades i també internament a cadascuna d'elles. No obstant, la vulnerabilitat de les estructures i societats és baixa i també ho és l'exposició. D'aquesta manera, el valor final del risc és baix malgrat que el perill és elevat. Aquest fet no implica que en determinats casos existeixin valors de risc elevats i es produeixin emergències destacables.

Concretament, a Europa existeix una clara diferenciació dels riscos entre la zona mediterrània i la resta d'Europa continental. És per això que cal tenir en compte les peculiaritats dels àmbits insulars i dels països nòrdics i els situats més al nord.