És evident que les tendències recents apuntades en l’apartat anterior tenen conseqüències sobre el creixement futur de la població, en tant que la dinàmica demogràfica presenta una gran inèrcia: tret de certs fenòmens puntuals que puguin fer-nos variar sobtadament el volum d’una població —desastres naturals, migracions massives, etc.—, l’evolució demogràfica d’un país o d’una regió és relativament lenta i constant, i, en conseqüència, previsible.

En termes generals, per a l’elaboració de projeccions de la població futura s’utilitza l’anomenat mètode dels components, que consisteix en agregar a la piràmide de partida —la del moment actual— els resultats tan del moviment natural com del migratori, de manera que s’obté una nova piràmide de població de l’any de referència.

Com pot deduir-se, les dues variables més fàcils de projectar són els naixements i les defuncions, ja que vénen determinades, en gran mesura, per la pròpia estructura per sexe i edat de la pròpia població de partida. Per contra, les migracions són un fenomen més variable en el temps, ja que la seva lògica respon, no tant a l’estructura demogràfica dels països —tant receptors com emissors— sinó a la seva situació socioeconòmica.

Per aquest motiu, en la majoria dels casos, de cada un d’aquestes variables —naixements, defuncions i migracions— es defineixen més d’una hipòtesi, de manera que, en termes generals, les projeccions de població acostumen a presentar tres escenaris: un de mitjà (també anomenat tendencial en tant que es basen en la prolongació de les tendències observades recents) i dos més —baix i alt—en relació a aquest.

Com pot deduir-se del que acabem de comentar, els resultats obtinguts en les projeccions de població vénen força condicionats per la conjuntura de la població de la qual es parteix, en tant que aquesta marca, de fet, la dinàmica futura. A més, les projeccions acostumen a tenir darrere seu un fort component ideològic, en tant que serveixen, sovint, per posar un toc d’alerta sobre una determinada dinàmica demogràfica. Per tots aquests motius, les projeccions de població no pretenen, ni de bon tros, encertar exactament la xifra d’habitants o l’estructura futura d’una població, sinó que cal interpretar-les com un exercici teòric d’aproximació a les tendències de la seva evolució futura i no com una projecció tancada.

A continuació es presenten les projeccions elaborades la Divisió de Població de les Nacions Unides l’any 2008 —les últimes realitzades fins al moment—, tant per al conjunt del planeta com per continents, grans regions i països. Tenint en compte les taxes de fertilitat i mortalitat, així com els moviments migratoris internacionals i l’afectació del VIH, van definir tres escenaris de creixement baix, mitjà i alt.

Segons aquest escenari projectat per les Nacions Unides l’any 2050 se superarien per poc els 9.000 milions d’habitants. Això significaria un increment del 35,47% respecte l’any 2010. Tots els continents experimentarien un creixement durant aquests 45 anys excepte Europa, que perdria un 9,2% de la seva població. A l’Àfrica es produiria l’augment més important amb un 116,7%. La població d’Amèrica Llatina passaria a ocupar el tercer lloc, just per davant d’Europa. També s’han de destacar els augments de població tant d’Amèrica del Nord com d’Oceania. La població d’Àsia superaria els 5000 milions d’habitants.

A escala estatal, les diferències regionals del creixement també són remarcables. Així, el principal creixement es dóna especialment, en els països africans subsaharians, que  veuen duplicar, triplicar i gairebé quadruplicar la seva població entre 2010 i 2025. És el cas de països com Uganda (383,27%), Níger (348,30%), Etiòpia (316,18%), Burkina Faso (292,02%), Zàmbia (285,07%) o Burundi (276,26%).

La majoria de països, però, presenten creixements més moderats, inferiors als experimentats fins l’actualitat. En general, doncs, s’aprecia una reducció del ritme de creixement de la població mundial respecte de les dècades anteriors. Així, amb creixements amb valors entre el 100% (és a dir, amb un creixement nul) i el 150% (que podríem considerar com a creixement moderat) trobem gairebé 100 països: la gran majoria dels països del continent americà, tota l’Europa occidental i nòrdica —a excepció de Portugal— i part de l’Àsia sudoriental, inclòs la Índia, el país més poblat el 2050 segons les projeccions, amb més de 1.650 milions d’habitants.

Finalment, un nombre important de països —prop de la cinquantena— perdrà població entre 2010 i 2050. Es tracta de països sobretot de l’Europa central i oriental i la majoria de les repúbliques ex-soviètiques. Entre ells es destaca el cas japonès, que, si es compleixen les previsions, podria perdre el 30% de la seva població actual en els pròxims 40 anys.

{iframe}maps/poblacion_futur.html{/iframe}

{iframe}maps/tacc_futur.html{/iframe}

{iframe}maps/any_doblament.html{/iframe}