En l’apartat anterior s’ha fet referència a la població mundial des d’una perspectiva demogràfica, és a dir, des del punt de vista del volum (la xifra total d’habitants del planeta) com de l’estructura (la composició per sexe i edat, principalment).

Ara bé, és obvi que, de cara a analitzar els efectes que aquesta població té sobre el medi ambient i la sostenibilitat, cal completar aquesta perspectiva demogràfica amb una de caire geogràfic, en tant que resultarà especialment rellevant la seva distribució territorial. Dit en unes altres paraules, a una determinada escala territorial, l’impacte sobre el medi ambient dependrà, no tan sols del volum de població, sinó de la seva distribució en aquell espai.

Tal com s’indicava en la introducció del mòdul, el concepte que ens posa en relació la població i el territori que ocupa és el de poblament, que des d’una perspectiva geogràfica usem per a referir-nos a la distribució territorial de la població. Una primera distinció del poblament d’una regió és aquella que diferencia entre el poblament urbà i el poblament rural.

El poblament urbà es caracteritza, en termes generals, per la seva elevada densitat de població i d’edificació, fruit d’un procés llarg d’urbanització del territori, que podem dividir en tres etapes: a) una primera, vinculada a les ciutats preindustrials, l’origen de les quals tenen a veure en factors estratègico-militars, político-administratius, econòmics o religiosos; b) una segona etapa, clarament marcada per la localització de la indústria moderna (mecanitzada) i c) una tercera etapa, postindustrial, caracteritzada per un descens del ritme de creixement urbà i la creixent importància del servei serveis en el conjunt d’activitats econòmiques. En termes generals, les ciutats tendeixen a establir xarxes urbanes en forma de sistema jerarquitzat i integrat on cada element —cada nucli urbà— tendeix a especialitzar-se funcionalment.

Per la seva banda, s’acostuma a definir com a poblament rural tot aquell que es produeix en municipis que no arriben a un determinat llindar de població. Malgrat que l’establiment d’aquest llindar no és més que una aproximació subjectiva i variable en el temps, a Espanya sovint s’estableix en els 10.000 habitants.

Amb tot, les transformacions i les dinàmiques territorials pròpies dels països occidentals —marcades, principalment, per la desconcentració de la població i la descentralització de les activitats econòmiques— posen en qüestió la delimitació tradicional de la dicotomia entre espai urbà / rural. Per aquest motiu, hom acostuma a usar un criteri de densitat de població, és a dir, la funció que ens relaciona el volum de població amb el territori que ocupa, de manera que sovint es parla de poblament concentrat o dispers. No obstant, com pot deduir-se, es tracta d’una mesura que, d’una banda, és molt variable segons l’escala d’anàlisi i, de l’altra, es troba molt subjecta a la delimitació administrativa de les fronteres i divisions dels territoris pels quals es calcula.