Aquest creixement del conjunt de la població mundial amaga, però, grans desigualtats regionals: la taxa de creixement mitjana mundial és de l’11,23‰, però no tots els territoris veuen augmentar amb la mateixa intensitat la seva població i, fins i tot, diversos països presenten una dinàmica demogràfica regressiva, amb disminucions de la població.

En termes generals, els països que presenten actualment una taxa de creixement anual més elevada són els països de l’Àfrica subsahariana. El cas més extrem és el Níger, que presenta una taxa de creixement anual del 37,77‰, és a dir, per cada mil habitants, el país en guanya anualment 37. Alguns altres països de la regió amb unes taxes de creixement anual importants són Burundi (36,99‰), el Sàhara occidental (32,59‰), Etiòpia (32,57‰) i la República Democràtica del Congo (32,37‰). En la majoria dels casos, el fenomen que explica aquest creixement desmesurat és l’elevada natalitat que s’hi produeix, tal com ens indiquen els dos indicadors bàsics: la taxa bruta de natalitat (el nombre de naixements per cada mil habitants) i l’índex sintètic de fecunditat (el nombre mitjà de fills que una dona tindria al llarg de la seva vida reproductiva).

Són taxes similars a la que presenten alguns països del Pròxim i Mitjà Orient, com els Emirats Àrabs Units (36,81%) o Kuwait (35,88‰). En aquest cas, però, la dinàmica expansiva s’explica, majoritàriament, per la forta immigració que aquests dos països reben de països veïns, fruit del seu elevat creixement econòmic en base en la seva important indústria petrolera.

En un nivell inferior de creixement se situen la majoria dels països del sud-est asiàtic, amb taxes al voltant del 10-15‰: l’Índia (14,01‰), Indonèsia (11,22‰) o el Vietman (11,22‰) en són clars exemples. Igualment, són valors compartits per la majoria dels països d’Amèrica Llatina, com ara Colòmbia (12,09‰), Brasil (11,89‰), Mèxic (11,30‰) o l’Argentina (10,50‰).

Encara dins el grup dels països que en l’actualitat tenen creixements de població positius figuren un bon nombre de països industrialitzats, amb Estats Units d’Amèrica (10,50‰), Canadà (8,14‰) com a exemples més destacats. Per la seva banda, al continent europeu, amb uns valors generals més baixos, destaquen el Regne Unit (5,67‰) i França (5,41‰). Lleugerament per sota trobem el cas espanyola, amb una taxa de creixement del 4,55‰. El principal agent de creixement de tots aquests països és la immigració, en tant que en la gran majoria dels casos el saldo natural és força reduït fruit dels baixos nivells de natalitat que presenten.

En uns valors similars als que acabem de descriure figura, d’una banda, la Xina (4,98‰) i, de l’altra, amb valors més elevats, els països del Magrib: Tunísia (11,94‰), el Marroc (10,94‰) i Algèria (9,79‰). Com a característica comuna a tots ells figura el fet que, tradicionalment, el seu creixement havia estat força superior, però el descens de la natalitat —fruit de polítiques estatals de reducció de la fecunditat en el cas xinès o de dinàmiques naturals en el cas dels països africans— ha tingut una gran incidència en la reducció del creixement global.

Finalment, un nombre cada cop més gran de països veuen estancar o, fins i tot, reduir la seva població. Excepte algunes petites excepcions de països poc poblats de l’Amèrica Llatina —la Guayana (-5,92‰) o Trinidad y Tobago (-1,03‰)—, es tracta d’estats de l’Europa oriental i meridional: Alemanya (-0,57‰) o Itàlia (-0,61‰) en són, sens dubte, els exemples més significatius. La principal causa d’aquest descens és l’envelliment progressiu de la població i el descens de la natalitat, que la migració internacional amb prou feines arriba a compensar. En una situació més desfavorable se situen la majoria dels països de l’Europa oriental —Bulgària (7,76‰), Ucraïna (6,23‰), Rússia (-4,65‰) o Romania (-2,39‰) en són una mostra. En aquest cas, als problemes d’envelliment i de descens de la fecunditat que acabem d’apuntar se li ha de sumar un flux emigratori important, potenciat des de la integració de molts d’aquests països en la Unió Europea i, per tant, en la l’espai de lliure circulació.

Però, a part de les migracions, quin és el motiu que uns països mostrin unes taxes de creixement de la població molts més elevades que no pas uns altres? Com veurem en un altre apartat d’aquest mateix segon bloc, l’explicació radica en l’anomenada Teoria de la Transició Demogràfica.