Finalitzada l’exposició de les principals línies de recerca que històricament s’han desenvolupat entorn a la relació entre la població i el medi ambient, tant en el context dels països en vies de desenvolupament com dels països occidentals, és el moment de resumir breument els seus trets característics generals per tal de poder-ne identificar les omissions i apuntar les possibles futures línies d’investigació.

Com ja s’ha anat apuntant al llarg de la nostra exposició i coincidint amb el que alguns autors han afirmat, sobretot en assaigs teòrics sobre la matèria o com a conclusions en obres col·lectives o reculls de ponències, les principals conclusions sobre la relació entre població i medi ambient que creiem necessari destacar són les següents:

• La perspectiva demogràfica es veu reduïda, en la major part dels casos, al creixement absolut de la població, sense estudiar cada una de les variables (fecunditat, mortalitat, migracions, estructura per sexe i edat...) que el determinen i com aquestes es relacionen amb el medi ambient.
• L’explicació a aquesta situació, apart de la pròpia complexitat d’identificar el rol de les diferents variables demogràfiques, cal buscar-la en el fet que bona part dels estudis consultats han estat realitzats per investigadors externs al món de la demografia, en la seva majoria procedents de les ciències socials com la sociologia, l’economia o la política.
• La interrelació entre la població i el medi ambient no pot ésser entesa sense l’estudi d’unes variables intermèdies (les activitats econòmiques principalment però també altres factors com les pautes de consum o les necessitats de mobilitat) que determinen la magnitud i l’abast dels impactes.
• Els efectes de la pressió demogràfica sobre el medi ambient presenten una variació territorial molt gran, en funció de les condicions socials, culturals, demogràfiques, econòmiques i naturals de cadascuna de les regions. Així, les generalitzacions sobre les interrelacions entre la població, la tecnologia, l’estil de vida i el medi ambient són difícils de fer a causa de les desigualtats en el desenvolupament.
• D’aquesta manera, prenen especial importància factors com la pobresa, l’equitat entre gèneres, els nivells de consum per càpita, l’accessibilitat als recursos, la tecnologia...
• Els recursos són finits però abundants i, en molts casos, substituïbles per noves fonts. El problema actual no és l’esgotament sinó l’abús.
• La sobrepoblació no és un estat absolut sinó relatiu a les expectatives, els estils de vida, les tecnologies i les necessitats creades artificialment, així com també al medi ambient.
• La pressió demogràfica, el sobreconsum, la degradació del sòl, la desforestació, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació de les aigües... ha obligat a posar en pràctica mesures, polítiques però també científiques, per a reduir-ne al màxim el seu impacte.

En funció del què s’ha dit anteriorment, i d’acord amb alguns autors creiem que les línies de recerca futures en la matèria haurien d’anar dirigides cap a:

• L’especificació i la concreció de l’estructura conceptual i l’ampliació dels conceptes, en l’estudi de la relació amb el medi ambient mitjançant la incorporació d’altres variables a part del creixement de la població, com poden ser l’estructura per edat i sexe, la distribució espacial, la nupcialitat. les migracions..., així com la incorporació en els estudis de la percepció de la gent sobre el medi ambient.
• Reconèixer les escales d’anàlisi i la necessitat dels estudis a microescala. L’estudi de les relacions població - medi ambient varien en funció de l’àmbit geogràfic estudiat: el Planeta, les regions, els països, les comunitats, les llars...
• En concret, una major proliferació d’estudis a microescala hauria de permetre un major coneixement de les interrelacions, ja que aquestes depenen de condicionants socioeconòmics, geogràfics i mediambientals molt específics, i és aquest tipus d’estudis els que han de permetre la implementació de polítiques eficaces en la matèria, seguint el conegut eslògan «pensa globalment, actua localment».
• L’assoliment d’una major anàlisi causal i temporal i la necessitat de complementar la visió transversal o cross-section de molts estudis amb una altra que tingui més present els mecanismes temporals i les relacions causa-efecte.

La recerca de la compatibilitat en la futura recollida de dades, ja que existeix un elevat potencial en l’ús de les fonts d’informació disponibles per a analitzar les relacions entre població i medi ambient.