[SALADIÉ, Òscar; OLIVERAS, Josep (2010). Desenvolupament sostenible. Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, p. 81-83]

A inicis del segle XIX es calcula que la població urbana sols representava al voltant del 3% de la població total mundial. En gran part degut a la industrialització, les ciutats dels països més desenvolupats van anar creixent i durant els primers anys del segle XX el percentatge de població urbana va pujar fins al 13%. Però no serà fins la segona meitat del segle XX quan augmenta en gran mesura la població urbana, en paral·lel a l’espectacular creixement demogràfic dels països en vies de desenvolupament. L’any 1950 la població urbana representava el 29,1% de la població mundial i l’any 2005 es va assolir la xifra del 48,7%. Actualment ja s’ha superat el llindar del 50% i les projeccions de futur en un escenari de creixement mitjà indiquen que l’any 2030 la població urbana pot arribar al 60% del total de la població mundial.

Per la seva banda, es mostra l’evolució de la població urbana i rural mundial entre 1950 i 2005, i la projecció de futur per l’any 2030. Es pot observar com mentre la població rural augmenta lleugerament fins arribar a una certa estabilització, la població urbana experimenta un continuat creixement fins a superar la població rural. Si es té en compte el grau de desenvolupament dels diferents països, l’any 1950 el 52,1% de la població dels països més desenvolupats era urbana, en canvi la població rural en el conjunt dels països en vies de desenvolupament representava el 81,9%. Això es traduïa en què més de la meitat (57,9%) de la població urbana mundial es trobava en els països més desenvolupats quan sols representaven el 32,1% de la població mundial.

El creixement de la població urbana als països en vies de desenvolupament no ha parat de créixer durant la segona meitat del segle XX i l’any 2005 ja significava el 42,9% de la seva població (2.273,3 milions) i el 71,6% de la població urbana mundial. En canvi el creixement de la població urbana als països més desenvolupats ha estat molt menor. L’any 2005 aquesta xifra superava per poc els 900 milions i representava el 74,1% del total de població dels territoris més desenvolupats.

Les projeccions per l’any 2030 mostren un creixement molt baix en els països més desenvolupats (1.018,7 milions), tot i que arribarà a representar més d’un 80% de la seva població. Per contra es veu clarament el gran creixement en els països menys desenvolupats que amb quasi bé 4.000 milions passaran a tenir el 79,5% de la població urbana mundial i que superaran la barrera del 50% respecte al total de la seva població.

Si s’analitzen les dades per continents, l’any 1950 la població urbana a Europa era de 276,8 milions i es trobava al capdavant amb el 37,7% de la població urbana mundial, seguida molt a prop per Àsia (32,3%). L’any 2005 el 49,5% de la població urbana mundial estava a Àsia i Europa, tot i estar en segon lloc (16,6%), tenia una població urbana no gaire més gran que la d’Amèrica Llatina i Àfrica (13,6% i 11,1%, respectivament). L’any 2030, segons l’escenari de creixement de població mitjà, el 53,8% de la població urbana mundial viuria a Àsia, seguida de la d’Àfrica (15,5%). A Europa els 555,3 milions d’habitants urbans sols representarien el 11,2% mundial i cauria fins al quart lloc, darrere Amèrica Llatina (12,1%).

Que l’any 2030 Àsia i Àfrica siguin els continents amb una major quantitat de població urbana serà degut al creixement de la seva població en número absoluts, ja que la població urbana d’aquests dos continents respecte a les seves poblacions totals de l’any 2005 no arribava al 40% i per l’any 2030 superarien per poc el 50% (Quadre 3.3), xifra a la qual ja havien arribat tant Europa com Oceania i Amèrica del Nord l’any 1950. L’any 2005 el 80,7% de la població d’Amèrica del Nord era urbana. Es calcula que l’any 2030 Amèrica Llatina serà el continent amb el percentatge més elevat de població urbana (84,3%).

L’any 1900 les 5 ciutats més poblades del món eren totes europees i nordamericanes. Al capdavant hi havia Londres, seguida de Nova York i París. Segons la Divisió de Població de les Nacions Unides, una aglomeració conté la població que es troba dins del contorn del territori continu habitat a nivells urbans o amb una densitat residencial, sense tenir en compte els límits administratius.

L’any 1950 encara es mantenien en aquesta classificació les 3 més poblades a inicis del segle XX. A partir de 1975 Tokio passa a ser l’aglomeració més gran, posició que mantindrà d’aquí l’any 2015. Europa deixa de tenir cap ciutat en aquesta classificació, però el què s’ha de destacar és la cada cop major presència de ciutats de països en vies de desenvolupament. Així, mentre l’any 1950 sols n’hi havia 1 (Shangai) i ocupava la quarta posició, des de l’any 2005 n’hi ha 3 i un total de 8 si la classificació es mira respecte a les 10 més poblades.

Referència: {modal url=http://www.bit.ly/duiV6w|width=980|heigth=600|type= SqueezeBox|overlay_opacity=20}Veure Aplicació (www.gapminder.org){/modal}