El present mòdul té com a objectiu constituir un espai de reflexió sobre la dinàmica i l’estructura de la població mundial i les seves implicacions mediambientals i, especialment, sobre el desenvolupament sostenible.

Per aquest motiu, el mòdul presenta tres grans apartats:

• En un primer apartat, s’analitza quina és l’evolució de la població mundial, des d’una òptica demogràfica, fent referència tant a aspectes quantitatius (el volum) com qualitatius (l’estructura per sexe i edat, representada a partir de les piràmides de població).
• En un segon apartat, s’analitza, des d’una perspectiva geogràfica, les diferències regionals pel que fa a la distribució mundial de la població.
• Finalment, el tercer apartat, analitza, des del punt de vista del medi ambient i de la sostenibilitat, quines són les implicacions mediambientals de la dinàmica i les tendències exposades.

El mòdul conclou amb un apartat dedicat a les conclusions, un altre en forma de breu qüestionari d’avaluació de l’assoliment i comprensió dels seus continguts i un apartat final dedicat a enllaços d’interès.

La informació està plantejada de manera didàctica i interactiva, de manera que l’usuari trobarà aplicacions que li han de permetre la realització de material personalitzat, com ara mapes, gràfics, etc.

Un breu apunt sobre la perspectiva adoptada

Tal com s’acaba de comentar, el contingut central del mòdul es basa en l’anàlisi de la població mundial i la seva evolució, des d’un punt de vista demogràfic, per una banda, i des d’un punt de vista geogràfic, per l’altra. No obstant, malgrat presentar-se de manera separada l’una de l’altra, es tracta de dues ciències que s’interrelacionen i es complementen, fins al punt que de la combinació de la geografia i de la demografia en sorgeix una tercera ciència que rep el nom de Geografia de la població o, simplement, Geodemografia.

Convé, doncs, fer una breu explicació sobre quins són els continguts de cada una de les dues ciències. Per fer-ho, ens remetem a les paraules de la demògrafa Anna Cabré que, molt gràficament, afirma el següent:

Comencem per la introducció, pels conceptes: què és població i què és poblament. La població, tècnicament parlant, és un stock, un conjunt; en aquest cas, s’entén que és un stock d’éssers humans, amb un determinat volum i unes determinades estructures, diferents segons els criteris que s’utilitzin per analitzar aquesta població. Qui estudia el volum i l’estructura de la població? Doncs la Demografia.

Què és el poblament? El poblament és una relació entre població i territori, que utilitza normalment i principalment criteris de densitat i distribució. Qui estudia el poblament? Doncs la Geografia.

Aquesta distinció sobre l’objecte d’estudi no deixa, però, de ser un xic qüestionable. Així es pot reconèixer que, indiscutiblement, la ciència que estudia la població és la demografia —com la seva etimologia d’origen grec descriu: demos (‘poble’) i graphia (‘estudi’)— en tant que des d’aquesta s’estudien la dimensió, l’estructura, l’evolució i les característiques generals d’un població humana. La qüestió clau és determinar si entre aquestes característiques generals d’una població s’inclouen les de caràcter espacial —és a dir, les que fan referència a l’assentament, la localització i la mobilitat en el territori— o si, per contra, aquestes han de ser objecte d’estudi de la geografia.

En efecte, si s’entén la geografia com la branca de la ciència que estudia la distribució espacial de diversos fenòmens, especialment els que es relacionen amb les activitats dels éssers humans, cal pensar que la població n’és un, i que, per tant, forma part de la seva àrea de coneixement. I és que, com argumenta García Ballesteros,

[...] Sembla fora de tot dubte que la geografia s’interessa pels aspectes espacials de la vida de les societats, és a dir, que el seu objectiu és l’espai en tant que creació, producte d’una societat, del seu sistema de valors, tradicions, actituds culturals, socials i polítiques, en una sola par aula, de la ideologia en la que cada societat fonamenta les seves motivacions i raons per a actuar. En aquest context, sembla obvi que l’ús, la utilització que fa de l’espai una societat quotidianament, repercuteix en l’organització social d’aquest mateix espai, i, per tant, la geografia, juntament amb altres ciències socials, s’ha de preocupar del seu estudi.

Així, i a semblança del que s’ha esdevingut en algunes altres àrees de coneixement de la geografia —sobretot després de la Segona Guerra Mundial— com ara el turisme o l’urbanisme, la disciplina ha desenvolupat una branca d’estudi de la distribució espacial de les persones en el territori i de les seves activitats quotidianes que es coneix amb el nom de Geografia de la població. El mateix autor ofereix una breu, però completa, definició d’aquest concepte: «branca de la geografia humana que estudia les formes de relació entre la naturalesa dels llocs amb les variacions espacials en la distribució, composició, migració i creixement de les poblacions».