Amb l’objectiu de representar gràficament l’impacte de les activitats econòmiques i industrials, alguns científics han elaborat l’indicador ambiental anomenat petjada ecològica, que posa en relació la població amb el territori que ocupa, ja que es defineix com «la superfície de terra productiva que es necessita per a sostenir la població d’un territori concret en funció del seu nivell de vida i de consum».

La necessitat de construcció d’aquest indicador es deu al fet que «la localització ecològica dels assentaments humans ja no coincideix amb la seva localització geogràfica», ja que actualment les ciutats i regions depenen d’un ampli i creixent hinterland de territoris productius per tal d’abastar-se de recursos. En unes altres paraules, els assentaments humans no afecten únicament l’àrea on es troben construïts.

A les estimacions de la petjada ecològica intervé el consum d’aliments, materials i energia per part de la població, en funció de la superfície de terres biològicament productiva necessària per a obtenir aquests recursos o, en el cas de l’energia, per a absorbir-ne les emissions d’anhídrid carbònic, efectuant-se la mesura en «unitats de superfície», equivalents a una hectàrea de productivitat mitjana mundial.

L’objectiu d’aquest indicador és, doncs, reflectir les diferències en la demanda i consum de recursos naturals, tant en termes absoluts com per càpita, entre àrees amb diferents nivells de desenvolupament.

L’informe realitzat per les Nacions Unides  estima el consum mundial en 2,85 unitats de superfície per persona, superior en un 30 % a la disponibilitat ecològica (2,18 unitats), si bé posa de manifest unes clares diferències regionals, ja que mentre els països de l’OCDE tenen petjada ecològica total de 7,22 unitats, més del doble que la seva capacitat biològica, la de la resta de països era de 1,81 unitats, pràcticament igual a la seva capacitat (1,82).

Dit en unes altres paraules, l’impacte ecològic provocat pels 1.100 milions d’habitants que viuen als països desenvolupats es correspondria al provocat per 17.000 milions de persones segons els estàndards de la població de la Xina o la Índia o 77.000 segons les pautes dels habitants de Bangladesh.