La relació entre la població i medi ambient, i l’impacte de la primera en aquest últim, ha estat una qüestió llargament estudiada al llarg de la història. El continu creixement de la població, especialment intens des de l’inici de la Revolució Industrial, ha estat la causa que nombrosos científics teoritzessin sobre els efectes de la població en el medi ambient en general i en els recursos naturals en particular, partint, això sí, de bases conceptuals diferents.

Per tant, creiem necessari abans de prosseguir en la nostra exposició, presentar, grosso modo, com han estat tractats els dos conceptes bàsics amb els quals treballem: la població i el medi ambient.

Malgrat certes excepcions, en la majoria de les aproximacions realitzades el concepte de població està limitat al creixement demogràfic, a l’augment del volum total de la població, sense atendre altres variables demogràfiques de gran interès com l’estructura per edat i sexe, els patrons migratoris, la distribució espacial de la població, les pautes de mobilitat o la relació dels individus amb l’activitat. Pocs autors són conscients d’aquesta mancança i alguns intents per tal de pal·liar aquesta situació, com el fòrum virtual organitzat pel Population and Environment Research Network a través de la seva pàgina web, han resultat decebedors, derivant-se el debat, un cop més, a la simple visió de la població com a volum total agregat d’individus.

Una altra omissió constant és la no consideració dels altres aspectes que caracteritzen les societats apart de les seves característiques estrictament demogràfiques. En aquest sentit, diversos autors defensen que en la seva relació amb el medi ambient, cal considerar els aspectes socials i culturals de la població, de manera que per a reduir la pressió sobre els recursos no n’hi ha prou amb posar en marxa polítiques de control de la població (com és el cas, per exemple, de l’actual política de la Xina) sinó actuar sobre altres factors com els culturals, els socials i els econòmics, destacant la importància d’elements com la pobresa, les lleis del mercat o les polítiques governamentals. Així, en contrast amb la relació directa entre les altres espècies i el medi ambient, aquest punt de vista emfasitza l’organització social i cultural humanes, de manera que el canvi ambiental és entès tant com un procés natural com social.

No obstant, la idea dominant, simple però no per aquest motiu menys certa, de la major part dels estudis és que l’augment de la població exerceix una pressió creixent sobre el medi ambient, per la necessitat, també creixent, d’abastar-se de les primeres matèries necessàries per a la seva pròpia supervivència. D’aquesta manera, el creixement de la població provoca una major pressió sobre el sòl pel major requeriment de terres de conreu i per la competència existent entre les diferents activitats econòmiques, l’exhauriment de certs recursos minerals i fòssils per les majors necessitats energètiques.

El medi ambient, per contra, ha estat definit de moltes maneres diferents, que inclouen tant zones climàtiques o localitzacions urbanes o rurals com, sobretot, recursos naturals específics (aire, aigua, boscos i sòls principalment). Clarke (1995) ofereix tres possibles definicions de medi ambient:

• Física/natural. El medi ambient és entès com les característiques dels paisatges (el clima, els sòls, la geologia...) que no han estat modificades per l’impacte humà.
• Geogràfica. Té en compte els canvis produïts per l’home, acostumant-se a distingir entre paisatge habitat/inhabitat, urbà/rural... En l’actualitat, una de les principals línies de recerca, com es veurà més endavant, és quantificar la importància relativa dels factors humans i naturals en els canvis mediambientals.
• Ecològica. Són les condicions externes o ambientals en les quals viuen els animals i les plantes.

En la majoria dels casos, però, la visió del medi ambient és veu restringida al concepte de recurs ambiental. Malgrat la disparitat de les seves definicions, la més consensuada entre els autors, possiblement pel seu ampli caràcter, és la feta per les Nacions Unides, per la qual els recursos naturals són «tots aquells productes de la natura que tenen una utilitat per a la humanitat».

Aquesta definició, si bé és excessivament general, conté tres idees bàsiques que es repeteixen en la majoria de les definicions, com són: a) el fet que són part o s’obtenen a partir d’un sistema natural, b) que satisfan necessitats i c) que emfasitzen el caràcter passiu de la disponibilitat dels recursos naturals, ignorant el procés actiu d’apropiació i transformació dels recursos a través de l’aplicació del coneixement científico-tècnic.  D’aquesta manera, per tant, la seva consideració com a tals pot variar al llarg del temps i de l’espai.

Així,  no es pot considerar els recursos com a un estoc, ja que el seu valor depèn de les necessitats i de la situació tecnològica de cada moment més que no pas del recurs en si mateix. De fet, el que es dóna és un flux de recursos regulat per la dinàmica dels fenòmens naturals i per la dinàmica del sistema social, la seva capacitat de «crear» nous recursos que en substitueixin d’altres d’obsolets. Alhora, el mateix autor remarca la diferència existent entre els conceptes de recurs i reserva, ja que aquest últim fa referència únicament als dipòsits coneguts, que poden ser explotats amb les tecnologies disponibles a preus corrents, mentre que, com hem vist, els recursos és un concepte força més ampli. Per altra banda, la divisió entre renovables i no renovables és emprada sovint malgrat la seva certa ambigüitat, ja que no es tracten de dues categories plenament excloents l’una de l’altra.

Finalment, les variables usades per a mesurar la degradació ambiental inclouen tant mesures quantitatives (la pol·lució, la pèrdua de sòl...) com qualitatives (la percepció de la població).

Un altre aspecte que cal destacar dels estudis sobre població i medi ambient és la bidireccionalitat de les relacions que s’estableixen entre aquestes dos conceptes. Així, una primera perspectiva és la que estudia la població com agent receptor dels canvis mediambientals, és a dir, com la degradació del medi, els desastres naturals, etc. tenen conseqüències sobre la població, independentment que aquesta pugui haver actuat, prèviament, i de forma directa o indirecta, com a agent causant d’aquests canvis. Mentre aquesta primera perspectiva ha estat desenvolupada principalment en els estudis centrats en els països del Tercer Món, als treballs referents als països occidentals, per contra, la perspectiva dominant és la que considera la població (les seves activitats econòmiques, l’explotació i el consum de recursos naturals...) com a agent causant de la degradació ambiental.

Finalment, abans d’iniciar l’exposició de les línies de recerca que històricament s’han desenvolupat sobre la relació entre població i medi ambient, cal fer una referència a la disponibilitat de les dades. La primera dificultat amb que ens trobem és la sovint no comparabilitat de les dades demogràfiques per una banda i les ambientals per l’altra, ja que sovint no estan referenciades ni a un territori ni a un període de temps similars. Una de les causes d’aquest fet és la recollida per separat d’ambdós tipus de dades, feta amb unes altres finalitats que no pas la d’analitzar la relació entre població i medi ambient.

En general, la base empírica per a estimar la distribució, el creixement i la grandària de la població és millor que la que existeix per al medi ambient, gràcies a la informació recollida als censos de població, sistemes de registre civil i enquestes per mostreig. Pel que fa al medi ambient, existeixen grans diferències entre països respecte els següents temes: a) la disponibilitat de dades primàries, b) la qualitat, comparabilitat i freqüència de la recopilació de les dades i c) la qualitat dels sistemes d’informació resultants.