Com es deia en la introducció de l’apartat, la demografia no estudia les poblacions com a estocs tan sols com a volum i el seu canvi en el temps, sinó que també mostra el seu interès en conèixer quina és la seva estructura, en tant que el creixement poblacional es deu en bona part a l’estructura de població, al mateix temps que aquesta ve condicionada pel seu creixement.
El concepte d'estructura, en demografia, és molt simple i clar: es tracta únicament de la distribució de la població segons algun criteri de classificació basat en les característiques sociodemogràfiques individuals, com ara el sexe, l'edat, l'estat civil o qualsevol altre, expressant aquesta distribució en percentatges del total. Precisament és la conversió de les dades en percentatges és la que permet comparar les estructures de dues poblacions encara que tinguin un volum diferent.
La piràmide de població és la representació gràfica de l'estructura per sexe i edat d'una població. Es tracta d'un gràfic peculiar, perquè trenca una regla universal a l'hora de representar dades en un diagrama cartesià: la regla és que l'eix de les abcisses (la variable independent) ha de ser l'horitzontal.
En aquest cas la variable independent és l'edat, i la variable depenent és la quantitat o proporció de persones que tenen cada edat. No obstant això, es dibuixen invertint la seva posició, i l'edat està en l'eix vertical.
Per a calcular els percentatges es divideix cada valor de sexe i edat pel total de la població. Cal anar amb compte de no incórrer en el freqüent error de dividir pel total del sexe. D'aquesta segona manera els dos costats de la piràmide, corresponents a cada sexe, tindrien la mateixa superfície i emmascararien les diferències que gairebé sempre es produeixen per la major supervivència femenina. També és una convenció universal situar els valors masculins a l'esquerra i a la dreta els femenins.
El gràfic següent presenta la piràmide per sexe i edat de la població mundial de l’any 2010. S’hi pot apreciar una certa estructura piramidal, en la qual gairebé totes les franges d’edats tenen un nombre d’efectius superior a la immediatament superior, com a reflex una població en creixement, bàsicament per presentar una natalitat moderada.
Aquesta pauta general, però, sembla diluir-se força entres les generacions més joves, és a dir, en les franges d’edat entre els 0 i els 25 anys. Així, la piràmide ens indica una progressiva disminució de la natalitat en el darrer quart de segle, en tant que la base de la piràmide ja no s’eixampla més, sinó que es produeix una certa estabilització del nombre d’efectius en aquestes edats.
Per tant, podríem qualificar aquesta estructura com la d’una piràmide de transició, des d’un model expansiu —amb un fort creixement en un passat recent— cap a un de més regressiva, caracteritzat per una disminució del ritme de creixement que pot desembocar en un estancament de la població mundial. L’explicació cal buscar-la, probablement, en la disminució general de la fecunditat, ja sigui per l’adopció de nous patrons de maternitat (vegeu l’apartat següent), o bé per la implementació de polítiques decidides de reducció de la natalitat, essent-ne l’exemple xinès el cas més significatiu en aquest sentit.
En l’extrem contrari de la piràmide, la seva cúspide ens reflecteix un nombre encara força baix de població vella, si bé la tendència general apunta cap a un progressiu envelliment de la població. És, també, en aquestes franges d’edats més avançades on la diferència d’efectius entre homes i dones es manifesta de forma més clara: mentre en el conjunt de la població total el percentatge d’homes (50,37%) és força semblant al de dones (49,63%), en les edats superiors als 65 anys l’equilibri es trenca en benefici de la població femenina (44,21% enfront el 55,79%). I si ens fixem en què s’esdevé en les edats més avançades, per sobre dels 85 anys, observem com la desproporció és encara més gran (el 32,50% i el 67,50%, respectivament). La major esperança de vida d’aquestes últimes n’és la principal explicació.
Com sempre, però, aquesta tendència a escala planetària amaga realitats estatals força diferents. A tall d’exemple, es mostren dues de piràmides de població amb unes estructures totalment diferenciades, com són la del Japó i la de Níger, dos països, com sabem, amb unes previsions de creixement totalment diferents: una forta regressió de la població en el primer cas, i un fort creixement en el segon.
Fixeu-vos, en primer, que ha calgut variar l’escala de l’eix de les abscisses per tal poder representar correctament el percentatge de cada grup d’edat en tots dos casos: mentre que al Japó cap grup d’edat i sexe supera el 4% de la població total, en el cas del Níger els nens i nenes de 0 a 4 representen, per cada sexe, més del 10% de la població total del país.
Les diferències entre un país i un altre, doncs, salten a la vista. En primer lloc, el cas del Japó es tracta d’una piràmide regressiva, reflex, d’una banda, de la disminució constant de la natalitat —amb una base de la piràmide significativament estreta— i, de l’altra, de l’arribada de generacions molt nombroses a les edats més avançades, reflex de l’elevada esperança de vida —la més alta del planeta— i, per tant, del progressiu envelliment de la població. Per la seva banda, la piràmide del Níger és clarament una piràmide expansiva, caracteritzada per una elevadíssima natalitat, però també per una mortalitat molt alta, que determina que cada grup d’edat sigui significativament menys nombrós que el grup d’edat immediatament més jove, i l’absència de població en les franges d’edat més avançades.
Com es deia al principi d’aquest apartat, i a la vista de les piràmides de població, és evident que l’estructura i el volum —i la variació d’aquest en el temps, és adir, el creixement— d’una població són dos fenòmens íntimament relacionats, i que l’un condiciona l’altre i viceversa. Ara, quin és el mecanisme que fa que una població presenti patrons de natalitat i mortalitat tan elevats i quina és la relació amb el ritme de creixement de la població? Què explica les situacions tan diferenciades de països com el Japó o el Níger en l’actualitat? La resposta a aquestes preguntes cal buscar-la en la Teoria de la transició demogràfica.