MÒDULS UNIVERSITARIS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

3.2.1. Les aigües superficials

La gran majoria de les aigües superficials es troben en estat sòlid (gel), mentre que la resta circula pels diferents cursos fluvials del planeta, es troba en llacs o es troba com a vapor d’aigua al sòl.

a) Glaceres

El 90% de l’aigua gelada és a l’Antàrtida, un 9% més a Grenlàndia i l’1% restant està distribuïda en diferents glaceres molt variables pel que fa a l’extensió. També està gelat bona part de l’oceà Àrtic, tot i que és preocupant la significativa reducció de la seva superfície en els darrers anys.

Totes aquestes masses de gel (27,8 milions de km3) són un reservori ingent d’aigua. El fet que es redueixin és un problema molt greu de caire ambiental i d’abast mundial. L’entrada al mar d’importants volums d’aigua dolça (no salina) i amb una temperatura més baixa pot provocar alteracions importants en els corrents marins. A més, en el cas que aquest gel sigui continental repercuteix en el nivell del mar, que ja augmenta per l’expansió tèrmica dels oceans. A més a més, moltes de les glaceres tenen un paper essencial pel que fa a la recàrrega de rius i aqüífers durant el període de desgel; actualment, en moltes d’aquestes glaceres s’està produint un retrocés que s’ha atribuït al recent canvi climàtic d’origen antròpic, i que pot tenir repercussions importants per a les poblacions que depenen d’aquesta aigua. Finalment s’ha de mencionar que la pèrdua de superfície gelada repercuteix negativament en el balanç de radiació terrestre perquè altera l’albedo o índex de reflexió de la radiació solar.

b) Llacs i rius

La humanitat ha aprofitat des de sempre els recursos naturals existents tant en llacs com en rius (225.000 km3 d’aigua). En primer lloc s’ha utilitzat com a aigua per beure, però també com a bany i per a ús domèstic (cuinar). Posteriorment n’han fet ús diferents activitats socioeconòmiques, entre les quals hi ha l’aprofitament com a font d’energia, amb una incidència cada cop major pel que fa a la disponibilitat i a la qualitat. Però com l’aigua del mar, els rius i llacs també s’han aprofitat per extreure aliments, principalment peixos, i en alguns casos s’han utilitzat com a via de comunicació i de transport de persones i mercaderies.

Bona part de l’aigua de pluja s’escola superficialment pels vessants i fa cap a rierols i rius que conformen una conca hidrogràfica. Aquesta aigua, juntament amb materials dissolts o en suspensió, és drenada cap a un punt comú de desguàs que en la majoria dels casos és el mar.

La majoria dels rius presenten fluctuacions de tipus estacional que defineixen el seu règim, que és degut tant a factors climàtics (pluja i evaporació), com geològics i geomorfològics (materials, formes de relleu i extensió de la conca), biòtics (major o menor presència de vegetació) i antròpics. Els humans incidim en els rius a partir de l’extracció de grans quantitats d’aigua de la seva llera, i també alterem la qualitat, el cabal i el transport de sediments cap a la desembocadura (a causa de la presa dels embassaments). A tot això s’ha d’afegir que molts rius travessen diferents països, cada un amb les pròpies prioritats i interessos.

Els llacs són depressions naturals on s’ha emmagatzemat una quantitat d’aigua més o menys estable no comunicada amb el mar i amb orígens diferents (tectònic, volcànic, glacial, etc.). Els factors naturals també condicionen la quantitat d’aigua emmagatzemada i la superfície del llac. Un exemple és la dràstica reducció del llac Txad a Àfrica. Igualment, els mateixos problemes de sobreconsum i degradació de l’aigua que sofreixen els rius per l’acció dels humans es poden trobar als llacs.

Evolució de la superficie del llac Txad entre 1963 i 2007


Font: UNEP, 2008

 

MÒDUL "L'AIGUA: RECURS NATURAL IMPRESCINDIBLE" Autors: Òscar Saladié i Josep Oliveras oscar.saladie@urv.cat josep.oliveras@urv.cat
Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible.
desenvolupament.sostenible@urv.cat