MÒDULS UNIVERSITARIS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

3.1. La fam: el problema més greu

En el món actual hi ha uns mil milions de persones que amb prou feines aconsegueixen l’alimentació necessària per portar una vida saludable i productiva. Les circumstàncies són del tot diverses. En alguns casos qui la pateix són persones refugiades per raons de conflictes militars, polítics o ambientals, en altres, són víctimes de desastres naturals, com inundacions, sequeres, terratrèmols o huracans. També cal afegir-hi la manca d’infraestructura agrícola i la sobreexplotació del medi ambient. No resulta estrany doncs que, de vegades, aquesta combinació de factors negatius esdevingui un cercle viciós que es perpetua. Recentment, el nombre de persones víctimes de la fam ha augmentat a causa de les crisis financeres i econòmiques.

 

Encara que la pobresa tingui múltiples cares: la manca de medicaments bàsics, la manca de recursos o la manca d’un habitatge digne, la primera de les seves expressions és la gana.

 

Arcadi Oliveres, 2004

Què és la fam?

La fam es manifesta de maneres diverses i cadascuna és definida de manera diferent (Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, 2011):

 

  • La subnutrició. És el terme usat per descriure la situació d'aquelles persones quina ingesta d'energia alimentària es troba per sota del mínim requerit per portar una vida activa.
  • La desnutrició. És una mesura del que mengem o no mengem. Es caracteritza per la falta d'ingesta de proteïnes, calories (energia) i micronutrients, i per les freqüents infeccions i malalties en les persones. Fins i tot, en ser privades d'una correcta nutrició, les persones es moren d'infeccions comunes com la diarrea o el xarampió. No es mesura per la quantitat de menjar que s'ingereix, sinó per les mesures antropomètriques (pes o talla) i l'edat.
  • L’Emaciació. És un indicador de desnutrició aguda que reflecteix un greu i recent procés que ha conduït a una pèrdua de pes substancial. Usualment això sol ser el resultat de la fam a llarg termini i/o malaltia degenerativa.

Els anomenats “països en crisi prolongada” (22 països del món, quasi tot africans) es caracteritzen per tenir un nivell molt elevat de subnutrició i un nivell alt recurrent de malnutrició aguda (emaciació o pes insuficient en relació amb l'alçada). Això dificulta el desenvolupament de les persones i les societats: la subnutrició mata (és culpable d’un terç dels 8,8 milions de morts infantils anuals a tot el món) i incrementa la morbiditat. Els nens que als dos anys pateixen de retard del creixement degut a la nutrició inadequada tenen moltes possibilitats de no assolir el seu ple potencial educatiu i productiu.

Països en crisi prolongada

Font: SOFI, 2010

 

Cinc cultius millorats nutricionalment per beneficiar la salut

(Bill & Melinda Gates Foundation1999-2011)

Per accedir a l'aplicació, feu clic a la imatge


A l’informe de 2009 que va presentar Save the Children, es presentaven resultats que mostraven que amb només 25 penics al dia durant els dos primers anys de vida d'un nen els protegiria dels efectes devastadors de la desnutrició. Un total de 150 £ donaria a un nen famolenc el tipus adequat d'aliments i suport per no morir a causa dels efectes de la malnutrició i protegir el seu cervell i el cos de ser danyat permanentment per la fam, d'acord amb les seves investigacions. No obstant això, la quantitat que actualment dediquen els governs dels països rics a combatre la desnutrició és significativament menor.

 

Save the Children, 2009

Hungry for Change. An eight-step, costed plan of action

to tackle global child hunger

La magnitud de la fam o la intensitat de la privació d'aliments, permet mesurar la quantitat de població que no arriba a les necessitats alimentàries mínimes en termes d'energia diària. El dèficit d'aliments, en quilocalories per persona per dia, es mesura comparant la quantitat mitjana d'energia alimentària que les persones desnodrides obtenen dels aliments que mengen amb la quantitat mínima d'energia alimentària que necessiten per mantenir el pes corporal i realitzar una activitat lleugera. La magnitud de la fam es considera baixa quan és inferior a 200 quilocalories per persona per dia, i alta quan supera les 300 quilocalories per persona al dia.

 

Relació entre les quilocalories per persona i dia i el PIB per càpita

Per accedir a l'aplicació, feu clic a la imatge

 

 

De quants parlem i a on son?

Les xifres demostren que el nombre i la proporció de persones subnodrides ha disminuït, però continuen sent elevades de forma inacceptable. Després d’augmentar entre 2006 i 2009 amb motiu dels elevats preus dels aliments i a causa de la crisi econòmica mundial, al 2010 tant el nombre com la proporció de persones que passaven fam es va reduir a mesura que l'economia mundial es recuperava i que els preus dels aliments es mantenien per sota dels seus nivells màxims. No obstant això, la fam segueix estant més estesa que abans de la crisi. La qual cosa apunta cap a un problema estructural de fons que fa perillar la capacitat per complir els objectius relatius a la reducció de la fam acordats internacionalment: el primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·leni (ODM) i l'Objectiu de la Cimera Mundial sobre l'Alimentació (CMA) de 1996. Així mateix, es fa evident que el creixement econòmic per se no serà suficient per eradicar la fam dins d'un termini acceptable.

 

Font: FAO 2011


La fam disminueix, però continua inacceptablement elevada

Avui en dia hi ha aproximadament mil milions de persones desnodrides en el món. Això significa que almenys una de cada 7 persones no té aliments suficients per estar saludable i portar una vida activa. La fam i la desnutrició són considerades a nivell mundial el principal risc a la salut, més que la SIDA, la malària i la tuberculosi juntes.

El rellotge de la fam

Fuente: Banco Mundial

 

Pràcticament dos terços de la població que pateix fam crònica al món són dones i nenes. Tot i que sovint són elles les principals víctimes de la fam, les dones són també les més dotades per trobar solucions que els permetin sortir de la fam. En molts països, les camperoles són l’eix de l'economia agrícola: són elles les que llauren la terra, sembren i recullen les collites de les que obtenen els aliments.

Dels aproximadament mil milions de persones que pateixen fam al món, més de la meitat es troben a Àsia i el Pacífic, i al voltant d'una quarta part estan a l'Àfrica sudsahariana. El 75% de les persones desnodrides s’ubiquen en àrees rurals de baixos ingressos en els països en desenvolupament. Tanmateix, el percentatge de persones que pateixen fam en les zones urbanes està augmentant.

 

 

 

Hi ha prou aliments per a tots?

 

La humanitat produeix actualment més aliments que en tota la seva història, tanmateix una xifra superior al deu per cent de la població pateix fam [...] mil milions d’éssers humans pateixen, a l’hora, problemes de salut per sobrepès.

Raj Patel, 2009

Fins i tot en temps de pau l'accés a l’alimentació es converteix en un problema quan, a causa de pujades sobtades i elevades dels preus dels productes, més població roman atrapada per la fam en no poder adquirir els aliments necessaris. El Banc Mundial (World Bank Food Price Watch, 2011) ha estimat que l'alça actual de preus dels aliments ha portat a un nombre addicional de 44 milions de persones a la pobresa. Aquest increment de preus ha superat el màxim registrat el 2008, després d'haver augmentat en un 47 per cent des de juny de 2010. Un augment moderat però constant del consum mundial de cereals, un subministrament mundial de cereals més variable a causa del mal temps, i una disminució dels subministraments per part dels principals països exportadors han provocat tant l’augment de la incertesa en els mercats mundials de cereals com una major volatilitat dels preus dels aliments des de l'any 2005. Així, la inflació de preus dels aliments s'ha accelerat en alguns països d'ingressos baixos i mitjans, on els consumidors solen gastar més de la meitat dels seus guanys en aliments.

 

 

Font: FAO 2011

http://www.fao.org/worldfoodsituation/wfs-home/foodpricesindex/es/

 

Entre diverses conclusions del recent estudi de la FAO (2011), destaquen:

  • Prop d’un terç dels aliments que es produeixen cada any en el món per al consum humà (uns 1.300 milions de tones) es perden o malbaraten. Els països industrialitzats i els que es troben en vies de desenvolupament malbaraten més o menys la mateixa quantitat d'aliments: 670 i 630 milions de tones respectivament. Tanmateix aquest fet es produeix per raons diferents. El rebuig d’aliments perfectament comestibles és molt més elevat en el primer cas i les pèrdues es produeixen més freqüentment en el segon, bàsicament per deficiències tecnològiques en els processos de collita, producció o recol·lecció.
  • Cada any els consumidors dels països rics malgasten la mateixa quantitat d'aliments que la totalitat de la producció alimentària neta d'Àfrica subsahariana, 222 i 230 milions de tones respectivament.
  • Les fruites i hortalisses, a més de les arrels i tubercles, són els aliments amb la taxa més alta de desaprofitament.
  • La quantitat d'aliments que es perd o malbarata cada any equival a més de la meitat de la collita mundial de cereals (2300 milions de tones entre 2009/2010).

La pèrdua i el malbaratament d’aliments suposen també desaprofitar una quantitat elevada de recursos com aigua, terres, energia, mà d'obra i capital, que s’afegeix a la producció innecessària de gasos d'efecte hivernacle, contribuint així a l'escalfament global i al canvi climàtic.

Si bé és cert que alguns dels problemes de la fam al món tenen el seu origen en qüestions relacionades amb conflictes, manca de tecnologia i productivitat dels agricultors del sud, desastres naturals o qüestions climàtiques, se’n parla molt poc d’algunes de les principals raons a on radica l’origen de la fam com: la desigual capacitat que tenen els països en vies de desenvolupament de decidir sobre els preus en els mercats internacionals d’aliments i de la incapacitat d’accedir als mercats internacionals d’aquests agricultors o de la sobreexplotació dels recursos naturals que ocasionen determinats tipus d’activitat agrícola. En aquest sentit cal reflexionar sobre qui i a on es consumeixen gran part dels productes a nivell mundial (aliments, roba, mobles, cosmètics, medicaments, etc.) i a on s’obtenen les matèries primeres per la seva extracció, elaboració i exportació. Sobre això se’n parla a l’apartat dedicat al concepte de “sobirania alimentària”. Així mateix, cada cop resulta més necessària una profunda reflexió sobre l’eficàcia i una exhaustiva avaluació dels resultats que s’obtenen a través de les nombroses institucions arreu del Nord quin objectiu és treballar per tal d’eradicar la fam al món.

En aquest mateix sentit, cal analitzar les causes que porten a molts països del Sud a enfrontar-se en conflictes bèl·lics i a fugir dels seus territoris, la qual cosa és una causa de misèria. I a preguntar-se per què pateixen fam molts d’aquest països que disposen de recursos naturals necessaris per al desenvolupament, com el petroli, el gas i molts altres recursos minerals.

 

[...] mantinc que els petits agricultors s’enfronten a una crisi global que és encara més greu per als sense terra i, sobretot, per a les dones pobres. [...] tot i que l’OMC té part de responsabilitat per la liberalització del comerç, no és l’única ni la més significativa font de problemes dels agricultors. El sistema de producció alimentària està configurat per una xarxa de diferents tractats i organitzacions. A Mèxic, el govern va promoure el NAFTA, un prototip d’OMC, per a què inclogués l’agricultura contra els consells del govern d’Estats Units. A l’Índia, la decisió de liberalitzar l’agricultura fou un còctel d’ideologia local i importada. És cert que els governs nacionals responsabilitzen a l’OMC, es lamenten i expliquen que a ells els encantaria recolzar als agricultors però que l’OMC els ho impedeix. Aquests governs obliden esmentar que ells han escollit lligar-se les mans, han escollit no poder ajudar.

Raj Patel, 2009

Algunes dades per a resumir

L’11 de maig de 2011, el Programa Mundial dels Aliments de les Nacions Unides, anunciava les 10 coses que cal saber sobre la fam al món, algunes expressades anteriorment.

 

  1. En l'actualitat hi ha uns 925 milions de persones al món que no mengen prou per viure saludablement. Això significa que una de cada set persones al planeta se’n va a dormir cada nit amb gana. (Font: Comunicat de premsa de la FAO, 2010)

  2. L'augment del preu dels aliments que va arribar al nivell més alt entre juny 2010 i febrer 2011-va provocar que unes 44 milions de persones se sumessin a la llista d'aquells que pateixen fam al món. (Font: Banc Mundial preus dels aliments, 2011)

  3. Encara que el nombre de persones que pateixen fam ha augmentat respecte al percentatge de la població mundial, la fam ha disminuït d’un 33 per cent de la població l'any 1969 a gairebé un 15 per cent de la població en 2010. (Font: FAO, 2010)

  4. Més de la meitat de les persones amb fam al món (uns 578 milions de persones) viuen a Àsia i el Pacífic. Àfrica representa una mica més d'una quarta part de la població amb fam del planeta. (Font: FAO, L'Estat de la Inseguretat Alimentària al Món, 2010)

  5. La fam encapçala la llista dels 10 principals riscos per a la salut. Cada any mor més gent per la fam que per altres causes com la SIDA, la malària o la tuberculosi combinades. (Font: ONUSIDA, Informe Global del 2010, OMS, Estadístiques de la Fam i la Pobresa Mundial de 2011)

  6. Un terç de les morts en nens menors de cinc anys en països en desenvolupament estan relacionades amb la desnutrició. (Font: UNICEF, Informe sobre Nutrició Infantil, 2006)

  7. Els primers 1.000 dies de la vida d'un nen, des de l'embaràs fins als dos anys, són el moment crític per a evitar la desnutrició. Una dieta adequada durant aquest període pot prevenir el retard en el creixement físic i mental que causa la desnutrició. (Font: Nacions Unides Comitè Permanent sobre Nutrició de 2009)

  8. Només costa 25 centaus de dòlar al dia proveir a un nen totes les vitamines i els nutrients necessaris perquè creixi saludable. (Font: PMA, 2011)

  9. Sovint les mares desnodrides donen a llum a nadons amb baix pes que, alhora, tenen un 20 per cent més de probabilitats de morir abans de complir els cinc anys. Cada any neixen gairebé 17 milions de nens amb baix pes. (Font: "Un món apropiat per als nens, UNICEF, 2007)

  10. Per al 2050, el canvi climàtic i els patrons erràtics del clima provocaran que uns 24 milions de nens més pateixin fam. Gairebé la meitat d'aquests nens viuen a l'Àfrica subsahariana. (Font: Canvi climàtic i fam: Responent al desafiament, el PMA, 2009)

Algunes iniciatives internacionals per combatre la fam

A continuació s’elabora un recull resumit sobre alguns projectes que tenen la finalitat de lluitar contra la fam en el planeta. La mostra que es detalla pretén indicar la diversitat d’organismes que orienten els seus objectius en aquesta direcció, així n’hi ha que ho fan a través de la recerca i la transferència de coneixement, d’altres mitjançant l’ajut humanitari i uns altres miren d’incidir políticament i de conscienciar la societat benestant sobre aquest problema global. Algunes són públiques i d’altres naixen de la iniciativa privada. Deixarem a part, un dels projectes de més envergadura en els darrers anys com són els ODM que l’ONU ha establert per al segle XXI, i dels que se’n parla en capítol a part, quin objectiu principal és, precisament, eradicar la pobresa i la fam. Per aquesta raó tampoc s’anomena explícitament el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU atesa la seva directa relació amb els ODM.

Nourishing the Planet (World Watch Institute)

Aquesta iniciativa, recolzada per la Bill & Melinda Gates Foundation (www.gatesfoundation.org), parteix del World Watch Institute (http://www.worldwatch.org) que, a través del projecte Innovations that Nourish the Planet, es proposa incidir en nous mètodes de producció agrícoles observant que en els darrers anys des de grups de grangers, ONGD, universitats i companyies d'agronegocis ha sorgit una nova generació d'enfocaments innovadors orientats cap a l’alleujament de la fam. Cada vegada hi ha més evidència que les combinacions d'enfocaments orientats a l’agroecologia i la protecció dels recursos naturals són més efectives en termes de productivitat, generació d'ingressos i resiliència. Els resultats d’aquest projecte es presenten a l’informe de 2011 del World Watch Institute, aquest any amb el subtítol Innovations that Nourish the Planet i pretén ser una eina per a totes aquelles institucions interessades a donar suport a les intervencions de desenvolupament agrícola dins els contextos agroecològics i socioeconòmics, incloent inversors, emprenedors, polítics, xarxes d’agricultors, etc.

International Food Policy Research Institute

Ubicat a Washington, l'International Food Policy Research Institute (IFPRI) va ser fundat al 1975. Està finançat per un nombre molt gran d’institucions: governs, fundacions privades, universitats, particulars i organismes de les Nacions Unides, moltes de les quals són membres del Consultative Group on International Agricultural Research. Aquesta associació consisteix en 15 centres internacionals d'investigació agrícola que treballen en estreta col·laboració amb sistemes nacionals de recerca agrícola, governs, organitzacions no governamentals i el sector privat. La seva missió és oferir solucions a partir de polítiques que redueixin la pobresa en els països en vies de desenvolupament, que aconsegueixin la seguretat alimentària de manera sostenible, la millora de la salut i la nutrició i que impulsin un creixement agrícola respectuós amb el medi ambient. Per assolir aquestes fites, l'Institut es concentra en la investigació, així com en la millora de capacitats i en la divulgació. Col·labora estretament amb institucions nacionals i xarxes regionals de nutrició i recerca agrícola de països en vies de desenvolupament. L'Institut també organitza esdeveniments d'ampli abast, de manera que les noves percepcions científiques generades pels resultats de les seves investigacions puguin integrar-se a les polítiques agrícoles i alimentàries i puguin crear consciència pública respecte a la seguretat alimentària, la pobresa i la protecció del medi ambient.

Action contre la faim

Aquesta ONGD d’àmbit internacional, nascuda al 1979 a França, basa la seva tasca en l’ajut humanitari.

Centrant els seus esforços, per tal de reduir la fam, en la prevenció, la detecció i el tractament de la desnutrició, especialment en els processos de crisi relacionats amb conflictes i desastres naturals. Així mateix, exerceixen accions de denúncia davant els actes que transgredeixen els drets humans de les poblacions més desafavorides.

Aquesta organització treballa en tot el món i disposa de personal professional en tots els territoris afectats per la fam i la desnutrició. Actualment més de 500 cooperants i 5000 empleats locals treballen a través dels programes de nutrició i salut, aigua i sanejament i seguretat alimentària.

Campanya “One bilion hungry” y "Ending Hunger"

En un altre pla, més divulgatiu i orientat a l´ús de les tecnologies 2.0 podem assenyalar la campanya One bilion hungry, que pretén l’adhesió i el suport de tota la societat mitjançant la conscienciació i la informació planera sobre aquest problema.

Després d’una cimera a Roma, es va considerar que els ciutadans també havien de tenir veu i vot en qüestions tan inacceptables com la fam. Així va començar una petició de signatures a nivell mundial dirigida directament als governs per cridar l’atenció sobre el problema i per augmentar la pressió política per al canvi. Al novembre de 2010 es va arribar a un milió de signatures i la iniciativa va arribar a ser coneguda com One billion hungry i ràpidament es va convertir en una campanya mundial amb el suport personatges famosos del món de l'esport, les arts i l'entreteniment, el món acadèmic i altres. Ben aviat es va difondre a través dels mitjans de comunicació social i una creixent xarxa d'organitzacions sense ànim de lucre, universitats i escoles, empreses de comunicació, agències de l'ONU, etc.

Quan la petició va ser presentada per primera vegada als representants dels governs del món en una cerimònia a Roma, ja havien signat més de tres milions de persones.

The hunger project

Fundada al 1977, arran del debat sobre l'augment de la fam en el món que va tenir lloc a la primera Conferència Mundial sobre l'Alimentació de Roma, el Hunger Project és una organització global sense ànim de lucre compromesa amb la reducció de la fam al món.

Aquesta ONG, que té les oficines centrals a Nova York, treballa principalment a l'Àfrica, a l’Àsia meridional i a l’Amèrica Llatina i busca acabar amb la fam i la pobresa mitjançant el treball directe promovent l'apoderament de les persones per portar una vida d'autoconfiança, satisfer les seves pròpies necessitats bàsiques i cercar un desenvolupament sostenible.

Per portar a terme la seva missió es basen en tres enfocaments fonamentals: la mobilització de grups locals a nivell de base, l’apoderament de les dones com agents de canvi i l'establiment d'associacions efectives amb els governs locals.

 

MÒDUL "DESIGUALTATS ECONÒMIQUES I SOCIALS" Autor: Joan Fuster joan.fuster@urv.cat
Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible.
desenvolupament.sostenible@urv.cat