La major part delsgrans incendis forestals que s’originen arreu del món, estan relacionats amb l’acció humana i no pas amb els fenòmens naturals. Així ho estableix la FAO en l’informe de 2011 esmentat a la introducció.

A la regió mediterrània, les causes directes dels incendis, és a dir de les ignicions, es vinculen en el 90% dels casos amb activitats humanes (activitats de silvicultura i agrícoles, abocadors, línies d'alta tensió, accidents) i comportaments humans (temps lliure, delinqüència, inconsciència, fumar), mentre que altres fenòmens naturals com els raigs juguen un paper menys important. Les causes indirectes més notables relacionades amb els incendis, el comportament i els efectes d'aquests es relacionen amb factors climàtics com per exemple les altes temperatures i els períodes llargs de sequera que alteren la quantitat d'aigua en les plantes, i els vents forts que acceleren els processos de combustió i propagació.

La generació de grans incendis en les superfícies forestals del món i sobretot de la Regió Mediterrània) es deu a les següents causes:

  • Despoblació de zones rurals i abandó de la terra: el cessament de les activitats rurals en zones marginals i abandonament del cultiu de la terra dóna lloc a la invasió per part de les espècies forestals, que faran augmentar l'àrea forestal. Aquest fet causa un alt nivell de continuïtat horitzontal i vertical del combustible on els focs les es poden propagar amb facilitat, adquirint gran velocitat i intensitat i dificultant molt el seu control. Un altre problema resultant de l’abandó de la terra és el tancament de camins, senders i carreteres secundàries envaïdes per la vegetació, per tal de reobrir aquests camins es fan focs, una altra causa d'incendis que té l'origen en l'entorn rural.

  • Pasturatge i ús del foc; l'ús tradicional del foc per mantenir les zones de pastura i eliminar la vegetació llenyosa provoca incendis forestals en les zones rurals dels països més pobres que on una part important depèn de la ramaderia. Aquesta pràctica, usada pels humans des de l’antiguitat i que consisteix en cremar el bosc per convertir-lo en pastures. En general, la legislació de molts països prohibeix els focs a l'aire lliure i les cremes agrícoles dins de les zones forestals i en els seus voltants (200 m en França, 300 m a Portugal i 400 m a Espanya). Per fer un foc fora d'aquests límits és necessari demanar un permís als òrgans competents. Aquest permís es atorgarà depenent de l'índex de perillositat.
  • Ampliació de les zones agrícoles; el foc és una eina molt antiga per guanyar terreny al bosc i preparar-lo per a conrear. Anualment, els humans cremen, a tot el món, de 750.000 a 8,2 milions de quilometres quadrats de forest i prats. Una pràctica molt estesa, que ha causat importants incendis forestals ha estat l’ús del foc per eliminar residus agrícoles (crema de rostolls) en la preparació del sòl per a la sembra, pràctica tradicional per al cultiu de cereals que està prohibida en molts llocs, per exemple a la Unió Europea. Una altra pràctica és l'eliminació de residus per tal de retirar les males herbes i tot el que pugui interferir en la bona pràctica agrícola. L'ús del foc per eliminar la vegetació forestal i la seva subsegüent substitució per cultius agrícoles està disminuint per la manca de demanda per establir noves zones agrícoles de cultiu. Aquesta demanda únicament s'observa en zones on és possible el regadiu o en zones on encara persisteix una agricultura de subsistència. A tot Àfrica, una les cremes agrícoles generalitzades escombren de nord a sud el continent a mesura que avança l'estació seca. La crema agrícola es produeix a finals de l'hivern i principis de la primavera de cada any a tot el sud-est asiàtic.
  • El procés de creixement urbà ; l'expansió ràpida de les zones urbanes, que han ocupant zones agrícoles i desprès zones forestals suposa un increment en el nombre d’incendis, sobretot en els països més desenvolupats. Cada vegada és major la interfície entre les zones forestals i les zones urbanes, i més específicament a causa del desenvolupament de la construcció de cases unifamiliars. Es poden establir relacions entre la distribució espacial de punts d'ignició i les interfícies de zones forestals i urbanes.
  • Augment dels usos recreatius a les zones forestals; el nombre creixent de persones que practiquen activitats com la muntanya, com el senderisme i la caça en zones forestals suposa una major probabilitat que es produeixi un incendi, per exemple en cuinar o fumar. Hi ha llocs on els caçadors provoquen incendis per fer sortir els animals. Als països més desenvolupats la tendència passa per intensificar la vigilància i limitar l'accés a les zones forestals. Una altra pràctica força comuna fins als anys 80 era la de condicionar zones per fer barbacoes en les zones forestals, pràctica que ja s'ha abandonat.
  • Infraestructures de transport d’energia i comunicació: les xarxes elèctriques i les vies de comunicació com carreteres o línies de ferrocarril suposen un increment dels incendis forestals. Una sobrecàrrega o un estat deficitari d’una línia elèctrica (com per exemple cables poc tensats, molt distanciats i en presència de fort vent) pot provocar un incendi per la caiguda d’espurnes a un sòl quasi bé sempre cobert de matolls, o pel contacte amb les branques dels arbres que l’envolten. El ferrocarril pot suposar un risc ja que les guspires poden incendiar l’estrat herbaci més proper. La manca de mesures preventives, com manteniment de les xarxes, neteges del sotabosc, fa que amb la ignició produïda per la caiguda de guspires o cigarretes dels conductors, es propaguin més fàcilment els incendis forestals.
  • Crema d'escombraries i residus. Es tracta d'un problema cada vegada més greu per la quantitat de residus produïts en les zones urbanes. La quantitat ingent d'escombraries produïda en les grans ciutats ha donat lloc a importants inversions en equip de processament de residus. No obstant això, en poblacions de mida petita o mitjana, se segueix amuntegant les escombraries i es procedeix a la seva eliminació mitjançant la crema. Si no es controlen aquestes cremes, podrien propagar-se i afectar les zones forestals. Les autoritats locals han de prestar més atenció a aquest problema ja que són els principals responsables d'aquest.

Les causes naturals venen determinades per factors exclusivament naturals, sense cap intervenció humana. Els focus d’ignició poden ser químics o elèctrics, sent la major part dels fenòmens causants els llamps i les erupcions volcàniques. Sortosament la possibilitat dels volcans no existeix a casa nostra ara per ara, i els meteorits són altament infreqüents encara que possibles. Els llamps més perillosos són els que es produeixen abans d’iniciar-se una descàrrega d’aigua, especialment durant les anomenades “tempestes seques”. Aproximadamentun 11,5% dels incendis declarats a Catalunya són provocats per aquesta causa. Per exemple, en les zones muntanyoses del centre d'Espanya, cada vegada més despoblades, el nombre d'incendis causats pels raigs assolir un 25% del total d'incendis durant els anys 1996-2005, amb un percentatge màxim d'un 52% en la província de Terol. La situació està empitjorant per la tendència a abandonar les zones forestals, i la manca de gestió i manteniment dels boscos.