Les inundacions suposen el risc natural més comú al planeta, quasi tots els llocs  estan sotmesos a algun tipus d’inundació; per precipitacions extremes, fusió de neu o gel, ciclons, huracans, etc.   A diferència d’altres riscos naturals, les inundacions poden ser considerades com un recurs ja que aporten aigua i sediments que faran les terres més fèrtils (inundacions del riu Nil a Egipte)i resulten necessàries per al bon funcionament dels ecosistemes fluvials.

Les inundacions es converteixen en un risc quan es produeix la interacció entre un l’element natural excepcional i les activitats humanes. Són considerades un recurs quan les crescudes no superen  uns llindars d’acceptabilitat establerts pels humans, però quan aquests llindars són ultrapassats aleshores parlem de risc.  Per tant el risc dependrà dels canvis que es produeixin dintre del sistema natural i humà. Per exemple les accions antròpiques com la urbanització i construcció d’infraestructures han fet incrementar el risc,  així com els canvis a escala global del clima on hi ha hipòtesis que mostren un augment dels valors extrems de precipitacions com a conseqüència del canvi climàtic.

El risc d’inundació afecta àmplies regions del món, tant de països riscs com de pobres, encara que de forma desigual. Les xifres de mortalitat són significativament importants en pes percentual respecte el total de pèrdues de vides humanes provocades per les grans catàstrofes naturals, malgrat sigui inferior a la d’altres riscos naturals (sismes). Les pèrdues econòmiques provocades són de les més importants , fins i tot superiors a les dels sismes.

La distribució del risc d'inundacions és global i afecta àmplies regions del món, el seu impacte és significativament important en els territoris densament poblats dels països més pobres amb pocs mitjans per fer front i mitigar els efectes. En  aquests  l’ocupació de les lleres dels rius i dels terrenys inundables és molt habitual per motiu de ser terrenys més accessibles i econòmics. Un exemple és el sud-est asiàtic i el subcontinent índic on les pluges monsòniques caracteritzades per un llarg període de pluges intenses  comporten cada any inundacions amb pèrdues de vides humanes, pèrdues de collites i destrosses materials (assentaments i infraestructures)

A la regió mediterrània una part important de la quantitat de pluja caiguda és d’origen convectiu, amb episodis de pluja d’alta intensitat que tenen lloc principalment a finals d’estiu i durant la tardor i que molts cops s’associen a fenòmens de gota freda. Un exemple extrem van ser els 871 ml (no oficials) registrats a la població alacantina de Xàbia el dia 2 d’octubre de 1957 o els 817 ml caiguts a Oliva (València) el dia 5 de novembre de 1987.

Quantitats elevades de precipitació en un espai curt de temps poden generar avingudes i inundacions, però a més de tenir en compte l’aigua que entra en una zona en forma de pluja també és important veure les característiques de l’espai receptor d’aquesta pluja. Així, des d’un punt de vista del medi natural, s’ha de tenir en compte el pendent, la permeabilitat del terreny i la presència de vegetació. I tant o més important és veure el grau d’antropització del territori, és a dir, els usos del sòl.

Per tant, el risc d’inundacions és un dels més importants arreu del món i no només per l’elevada freqüència de casos anuals sinó pel conjunt de víctimes i pèrdues econòmiques que genera.