Un tornado és una columna d'aire en forma de con invertit o embut que gira a gran velocitat des de la base d'una formació nuvolosa (normalment un cumulonimbus) fins a terra. El seu color pot ser blanc, o gris clar mentre roman suspès del núvol mare, però en fer contacte amb la terra pren color gris fosc o negre a causa del pols i enderrocs que són succionats del sòl. Coincideix amb una important activitat tempestuosa precedida en moltes ocasions per descàrregues d'aparell elèctric i caiguda de calamarsa. L'acció combinada de la força del vent giratori que pot sobrepassar els 500 km/h i la diferència de pressió que exerceix en àrees molt localitzades, sumades a les intenses pluges, la calamarsa i els raigs, poden arribar a ser devastadors.

El país més afectat per aquest fenomen meteorològic és Estats Units, i concretament els estats de Texas, Arkansas, Oklahoma, Iowa, Kansas, Nebraska, Mississippi, Alabama i Missouri. El novembre de 1988, 121 tornados van afectar 15 estats de la part central sud del país i van provocar la mort de 14 persones i danys que van arribar als 108 milions de dòlars. D'acord amb el Servei Meteorològic Nacional dels EUA, aproximadament 42 persones moren a causa dels tornados cada any.

Com que el fenomen es deu a la trobada impactant entre un aire molt fred i un altre calent, els tornados són molt més freqüents en les latituds intermèdies, entre les masses d'aire polar i tropical, és a dir, entre els 20 º i els 50 º de latitud a les franges situades tant al nord com al sud de l'Equador, sent molt poc probable per sobre dels 50 º, on l'aire no s’arriba a escalfar massa. El mateix passa en les zones pròximes a l'Equador, on la temperatura de l'aire no baixa tant i l'atmosfera és molt estable.

A la Península Ibèrica i a Europa la formació de tornados és poc freqüent però no excepcional, hi   ha possibilitat de formació de tornados de baixa i mitjana intensitat.  A Espanya, des de 1989 fins ara, s'ha produït una mitja de 6 tornados per any. El juliol de 2005, a la ciutat de Birmingham (Anglaterra) un tornado va ferir 19 persones (3 greus), els vents de més de 200km/hvan ocasionar greus danys als edificis i altres béns de la zona.

Font: The Tornado & Storm Research Organisation
Tornado a la costa de Barcelona, novembre 2004.

Formació de fenomen

Quan es produeix el xoc tèrmic entre una massa d'aire calent, que tendeix a pujar, i una altra massa d'aire molt fred, que es dirigeix  en sentit contrari, es genera un núvol de projecció vertical o núvol convectiva semblant a un fong o una enclusa.

En el seu nucli, anomenat també supercèl·lula, els corrents d’aire que es formen en l’intercanvi vertical entre l’aire calent i fred, i  al mateix temps la influència de la rotació de la Terra, els fa girar en horitzontal, creant un molí ciclònic, que neix de l’interior de la tempesta fins projectar-se cap a la superfície del terra. A dins, l'aire gira en sentit contrari a les agulles del rellotge en l'Hemisferi Nord (on se situa Espanya) ia favor d'elles en l'Hemisferi Sud.

Els experts afirmen que el 80% dels tornados tenen lloc entre el capvespre i les primeres hores de la nit, que és el moment en què es produeix el major contrast tèrmic del dia.
L'àrea ocupada per un tornado a la superfície del terra amb prou feines ocupa un diàmetre d'unes poques desenes o centenars de metres.

Aquest embut, per l'efecte ascendent de l'aire calent, succiona cap al seu vòrtex els objectes de la superfície amb una força potencialment devastadora. La succió d'aigua i pols i la condensació de vapor en el seu interior és precisament el que permet que un tornado sigui visible.

Tot i la magnífica força dels tornados, amb velocitats que poden superar els 300km/h, la majoria  duren una  mitjana de 10 minuts.

La mesura directa dels vents a l'interior del tornado, així com de qualsevol altra variable meteorològica, és inviable, ja que no hi ha un instrument capaç de resistir l'impacte de vents de tal magnitud.  Hi ha una tècnica denominada fotogrametria que permet estimar les velocitats dels vents, però són necessàries imatges de vídeo i referències topogràfiques fiables, la qual cosa difícilment pot aconseguir-se, especialment en el cas dels tornados marins.

Per  a mesurar la intensitat d'un tornado s’utilitza l'Escala Fujita millorada, o  Escala EF, és una escala de categorització de la força estimada dels tornados als Estats Units mitjançant el dany que provoquen. Va ser implementada en substitució de l'escala Fujita de 1971. L'escala té sis categoriesque van del 0 al 5 representant l'increment de la virulència del dany.

 

Escala

Velocitat vent km/h

Freqüència

Dany potencial

EF0

105-137

53,5%

Dany lleu.

Petites peces desmontades d'alguns sostres; alguns danys en cunetes; branques d'arbres trencat; alguns arbres poc profunds arrencats.

Els tornados confirmats que no han causat danys visibles (p.e. aquells que romanen en camps oberts) són sempre valorats com de EF0.

EF1

138-178

31,6%

Dany moderat.

Sostres severament estripats; caravanes bolcades o fetes malbé; portes exteriors perdudes; finestres i altres vidres trencats.

EF2

179-218

10,7%

Dany considerable.

Sostres destruïts de cases ben construïdes; fonaments de les cases poden ser moguts; caravanes completament destruïdes; arbres grans patits o arrencats; petits projectils generats amb objectes lleugers; cotxes aixecats del terra.

EF3

219-266

3,4%

Dany sever.

Sèries senceres de cases ben construïdes que han quedat destruïdes; danys severs en els edificis grans; trens volcats; arbres arrencats; cotxes pesats poden ser alçats del terra i llançats; estructures amb fonaments dèbils poden ser enduts metres més enllà.

EF4

267-322

0,7%

Dany devastador.

Cases ben construïdes poden quedar totalment destruïdes; cotxes poden ser projectats creant petits míssils.

EF5

>322

<0,1%

Dany explosiu.

Cases fortes poden ser arrencades dels seus fonaments i ser escombrades; automòvils com projectils poden sortir volant pels aires a més de 100 m de distància des del punt d'origen. Poden quedar greument danyades estructures de formigó armat; els edificis alts poden patir deformacions estructurals significatives.