Processos caracteritzats per la component vertical. Es podendistingir els següents tipus:

  1. Enfonsaments de cavitats subterrànies o superficials
  2. Subsidències o descensos lents i graduals de la superfície del terreny.

1. Esfondraments

La gènesi del esfondraments sempre va lligada a les cavitats subterrànies que  poden tenir origen natural o antròpic. El sostre de la cavitat col·lapsa i produeix un esfondrament a la superfície. L'aparició del fenomen depèn del volum i forma de les cavitats, espessor de recobriment de les cavitats i de la resistència i comportament mecànic dels materials suprajacents.

Les roques carbonatades i evaporítiques associades a materials càrstics o solubles originen coves o  cavitats o coves. Els processos de dissolució creen buits que en assolir unes determinades dimensions, generen estats de desequilibri i inestabilitat, donant lloc al trencament del  sostre de la cavitat, si aquest és poc potent o resistent, s'enfonsarà la superfície del terreny. Les variacions importants del nivell freàtic en terrenys càrstics poden donar lloc a reajustaments tensionals que provoquen esfondraments.. En superfície el resultat  dels enfonsaments càrstics són les dolines.

Els materials evaporítics (sals i guixos), molt més tous que els carbonatats, presenten major capacitat de dissolució, per tant els moviments de reajustament dels materials als buits són més continus i graduals, enfront del caràcter generalment brusc dels enfonsaments en carbonats.

També es formen coves en materials volcànics degudes al refredament diferencial de les laves, generalment amb formes tubulars. Tot i que els enfonsaments naturals no són freqüents per l'elevada resistència d'aquests materials, sí suposen un risc davant les càrregues transmeses per fonamentacions i obres sobre aquests materials.

Les activitats antròpiques que poden donar lloc a esfondraments són les explotacions mineres subterrànies, excavacions per a altres usos, com túnels, fuites d’aigua a pressió de la xarxa de subministrament. Els esfondraments poden afectar edificis, estructures lineals, mineria... Cal tenir molt present que la càrrega addicional de les estructures sobre una cavitat pot arribar a activar el col·lapse. A vegades els esfondraments produeixen pèrdues de l’aigua dels embassaments.

Font: USGS
Esfondrament als Estats Units

 

2. Subsidències

Les subsidències o enfonsaments lents poden afectar a tot tipus de terrenys, són deguts a canvis tensionals induïts en el terreny per descens del nivell freàtic, mineria subterrània, extracció de petroli o gas, processos lents de dissolució i rentat de materials, processos de consolidació de sòls tous i orgànics, etc. Les subsidències naturals són generalment processos molt lents, tot i que sovint s'acceleren per actuacions antròpiques.

Els sediments no consolidats d’argiles, llim, torba i sorra, són  particularment susceptibles als esfondraments (argiles, llims, torba i sorra).  El descens del nivell freàtic, per períodes de sequera o per extracció d'aigua dels aqüífers, produeix canvis en l'estat tensional, reduint el seu volum com a conseqüència de la pèrdua de l'aigua, produint un  descens de la cota de superfície i  poden afectar a grans extensions de territori. EL procés d’urbanització agreuja el problema per:

  • Increment del pes i càrrega d’edificis i infraestructures.
  • Reducció del freàtic per extracció d’aigua.
  • Els embassaments redueixen l’aportació de sediments.

La subsidència suposa un risc quan ocorre en zones urbanes, en danyar i esquerdar les edificacions i afectar als seus fonaments. Actualment importants ciutats costaneres, situades en planes d’inundació o conques sedimentàries  pateixen greus  problemes de subsidència.  La   ciutat de Mèxic assentada en un antic llac n’és un exemple, la consolidació de les argiles lacustres fa que la ciutat en determinades zones presenti valors superiors als 8 metres;  les principals ciutats costaneres del Japó (Tokio, Osaka, Nigata) presenten valors superiors als 2 metres; Venècia i Londres són exemples clar de problemes de subsidència urbana a l’Europa occidental.