El risc es pot mesurar en termes quantitatius o caracteritzar en termes qualitatius. Pel que fa als termes quantitatius cal dir que, d'acord a les fórmules abans presentades, és possible obtenir un valor numèric que determini el risc. En aquest cas parlem de quantificació del risc o anàlisi quantitatiu del risc (també, anàlisi probabilístic). La quantificació del risc es fa mitjançant les unitats dels elements afectats en relació a la unitat de temps en què s’espera la producció del dany considerat (morts/any, ferits/any, euros/any, etc). Per poder comparar riscos, però, en ocasions s’utilitza el risc en referència al número absolut d’elements vulnerables exposats. Per exemple, morts/any/persona exposada, ferits/any/persones exposades o pèrdues monetàries/any/euros exposats.

El resultat de l'anàlisi quantitatiu del risc és de forma habitual l'obtenció de línies d'isorisc o isòcrones de risc, que representen la probabilitat anual de mort, de resultar ferit, d'ensorrament d'edificis, de pèrdues econòmiques concretes, etc.

Per exemple, coneguda la freqüència o probabilitat (l'un és l'invers de l'altre) d'un sisme d'intensitat VIII (escala MSK), calculada la mortalitat del conjunt de la població i conegut el nombre d'elements vulnerables exposats, és possible obtenir un nombre que quantifiqui el risc.

Suposem els valors següents:

- Probabilitat sisme intensitat VIII: 1 / 500 anys.
- Mortalitat població: 15% persones exposades.
- Població exposada: 120.000 persones.
- Risc = 1/ 500 anys x 15/100 morts =  3 x 10E-4 morts / any.

D'altra banda, el risc també el podem exposar com:

Risc = 1/ 500 anys x 15/100 morts x  1/120.000 = 2,5 x 10E-9 morts / any / persones exposades.

Cal considerar que sovint no hi ha la possibilitat d'associar un valor de probabilitat a determinats fenòmens de perill. Per exemple, és possible que no puguem conèixer quina és la probabilitat que es produeixi un atemptat en un punt concret del territori. També hi ha situacions on la determinació de la vulnerabilitat no és possible per motius diversos. Per exemple, pot resultar difícil determinar quina és la vulnerabilitat de la població enfront els fenòmens d'esllavissada.  En aquests casos la determinació quantitativa del risc no és possible.

Per a aquells casos on la determinació quantitativa del risc no és possible existeix la possibilitat de realitzar una determinació qualitativa. Aquesta no respondrà a fórmules numèriques exactes, però ha de mantenir igualment la representativitat dels resultats en el sentit d'establir una graduació del valor del risc. Habitualment es determinen escales qualitatives genèriques del risc (molt alt, alt, mitjà, baix i molt baix) o escales numèriques aproximades (de 0 a 1). El valor del risc s'obté sovint a partir d'una matriu on es representen el perill i la vulnerabilitat determinats de forma qualitativa amb els mateixos conceptes que els emprats pel risc. En aquest tipus d'anàlisi de risc juga un paper molt destacable l'anàlisi històrica, atès que ens permet valorar qualitativament a través de les emergències esdevingudes, aquells aspectes de vulnerabilitat i probabilitat que no poden determinar de forma exacta numèricament.

Una forma intermèdia és l'anàlisi semi-quantitativa en la qual es determinen les conseqüències d'una sèrie d'escenaris accidentals concrets. La selecció dels escenaris es pot realitzar d'acord a aspectes probabilístics, és a dir, considerar només aquells escenaris que es consideren representatius o esperables. La determinació de les conseqüències pot ser en forma de zones d'afectació o de càlcul de les afectacions en un àmbit concret. Aquest tipus d'anàlisi de risc rep el nom de mètode determinista o de càlcul de conseqüències.