Pel que fa a disposar d'un concepte o terminologia global de riscos naturals podem partir de la idea presentada pel professor Calvo Garcia-Tornel dir que risc natural és quan certs successos extrems del medi excedeixen la capacitat dels procediments humans per absorbir-los o esmorteir-los. Es tracta, doncs, de successos catastròfics, és a dir, amb desenllaç dramàtic que poden arribar a desembocar el cataclisme: catàstrofes de proporcions desmesurades

És a dir, entenem per desastres o catàstrofes naturals aquells fenòmens en què l’agent del perill és el medi natural i tenen un impacte fortament negatiu en un temps relativament breu sobre les societats humanes. L’impacte pot ser de tipus demogràfic, ecològic, econòmic i social, tot i que prima l’afectació directa a les persones en la percepció com a catàstrofe d’un fenomen. En aquesta definició es poden incloure molt tipus de catàstrofes: sismes, tsunamis, erupcions volcàniques, esllavissades, allaus, subsidències, huracans, ciclons, inundacions, incendis forestals, sequeres, plagues de llagostes, epidèmies, etc.

Hi ha d’altres riscos naturals en què la velocitat a la qual es manifesten és més petita, per exemple, l’erosió, minerals reactius, radiació natural, sequeres, canvi climàtic, etc. No vol dir que els problemes que ocasionen no siguin importants, sinó que els fenòmens no generen de manera directa danys excepcionals, com ara, la pèrdua de vides humanes.

Un risc natural és l’exposició d’una societat vulnerable a un tipus d’amenaça important de la natura.