Tal com afirma la Declaració de Río per al Medi Ambient i el Desenvolupament, «els éssers humans constitueixen el centre de les preocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible». Tots tenen dret a una vida saludable i productiva en harmonia amb la Natura».

En efecte, tal com hem vist al llarg del mòdul, la població —i, sobretot, el seu creixement ràpid— és el principal factor de degradació ambiental del planeta. La idea bàsica és que aquest impacte és més gran quan més gran és, també, la població: un major nombre d’habitants ha de representar, almenys a priori, una major demanda dels recursos naturals —alimentaris, energètics, etc., que el planeta ha de subministrar per garantir el seu nivell de qualitat de vida.

 

Per aquest motiu, la major part dels estudis sobre els impactes de la població mundial sobre el medi ambient se centra únicament en la xifra total d’habitants i la seva evolució amb el pas del temps —el creixement. En aquest sentit, molts autors posen el crit d’alarma en observar el ritme de creixement de la població mundial, que ha elevat la xifra d’habitants del planeta fins els gairebé set mil milions actuals, la més elevada de la història. Fruit d’aquesta perspectiva, molts autors aposten per frenar el ritme de creixement de la població mundial i, fins i tot, a defensar el creixement zero.

Centrar-se, però, únicament en el nombre d’habitants del planeta implica tenir una visió parcial de la qüestió: a nivell regional, els països presenten taxes de creixement molt diferenciats, al mateix temps que l’estructura sociodemogràfica de població —representada a partir de les seves piràmides de població— presenta grans disparitats. El motiu principal d’aquestes diferències es deu a l’etapa de la transició demogràfica en què es troba cadascun dels països. Al mateix temps, una variable important a tenir en compte a l’hora de mesurar l’impacte ambiental d’una població és la seva distribució territorial: de forma generalitzada, els autors coincideixen en considerar que la creixent urbanització del planeta és un dels aspectes que major ha incidit en la degradació de les condicions ambientals.

Per tal de mesurar l’impacte de la població en el medi ambient, tradicionalment s’han definit una sèrie d’indicadors. No obstant, els indicadors ambientals que contemplen la dimensió poblacional són, des del punt de vista demogràfic, poc satisfactoris. Ens referim, bàsicament, als indicadors relatius de consum o ús de béns i serveis expressats per càpita, els quals només controlen l'efecte de la mida de la població i no la resta de dimensions demogràfiques. En principi, aquests indicadors estan dissenyats per poder comparar la situació de dues poblacions de mida diferent. No obstant això, aquesta comparació sempre serà imperfecta si no poden controlar l'efecte de la resta de variables demogràfiques, especialment l'estructura per edat. En conseqüència, l'avançament en la incorporació de la perspectiva demogràfica als estudis ambientals requereix el desenvolupament de les fonts de dades estadístiques i les metodologies adients per poder dissenyar una nova generació d'indicadors més rellevant des del punt de vista demogràfic. Des del punt de vista de la demografia, una proposta d'indicadors de comportament ambiental de les poblacions hauria d'aproximar-se a:

 

  • Indicadors específics de comportament segons els diferents grups de l'estructura (o estructures) escollida. D'aquesta manera es podria observar la sensibilitat del fenomen o procés en qüestió a les variables demogràfiques, element imprescindible abans de procedir a una comparació sistemàtica d'indicadors agregats de diferents poblacions.
  • Per tal de determinar les diferències agregades entre poblacions o territoris, indicadors globals que controlin les eventuals distorsions que diferents composicions demogràfiques poden introduir en les comparacions entre poblacions. L'estandardització és el mètode que ofereix la demografia per a permetre complir correctament la funció dels indicadors agregats.

 

Però, a l’hora de mesurar l’impacte mediambiental de la població mundial a partir de les seves demandes i necessitats de recursos ambientals i de les repercussions de les seves activitats econòmiques — a partir de la seva magnitud quantitativa—, cal tenir en compte també un aspecte qualitatiu, com és el dels patrons socioculturals en les pautes de consum. Probablement l’objectiu a assolir, el desenvolupament sostenible de la població mundial, no dependrà únicament de la xifra final d’habitants, sinó, i sobretot, de l’adopció de noves pautes de consum responsable, que primin l’ús de recursos endògens, la recerca de noves formes d’energia neta i renovable, etc. Per aquest motiu, el contingut del present mòdul s’ha de complementar, necessàriament, amb el que s’exposa en la resta de mòduls sobre la resta d’aspectes del desenvolupament sostenible.