Com ja s’ha dit anteriorment, les idees dels autors clàssics, i especialment de Malthus, han tingut una certa continuïtat fins als nostres dies, de manera que actualment encara segueixen força vigents. No obstant, però, cal puntualitzar que el debat sobre els recursos ha derivat, més que cap a una reflexió sobre la seva escassetat o no, vers l’estudi dels impactes de la població en el medi i com aquests poden afectar la disponibilitat real dels recursos naturals.

Així, la idea actualitzada del pensament de Malthus és que el creixement de la població és la causa de la major part dels problemes mediambientals globals actuals del planeta: l’esgotament dels recursos, la malnutrició, l’increment de la contaminació, la desforestació i la desertificació.

Aquesta idea és expressada gràficament per Paul Ehrlich, autor del llibre gràficament titulat La Bomba Demogràfica (1968). En ell es planteja la fórmula I=PAT, segons la qual l’impacte ambiental (I) és el producte de la combinació de la grandària de la població (P), el nivell de riquesa o consum per càpita (A), mesurada pel producte per càpita o pel nivell de consum, i el nivell de tecnologia o eficiència de la producció (T). La fórmula, per tant, relaciona els efectes independents de la grandària de la població, el consum i la tecnologia com als principals determinants de l’impacte ambiental.

La major crítica que ha rebut aquesta perspectiva és la reducció d’un fenomen complex com és el de l’impacte ambiental a una generalització quantitativa, omitint les característiques a escala local de l’ús dels recursos, criticant-se, alhora, el fet que la fórmula relaciona factors que no són independents, sinó que estan vinculats entre si de manera complexa. Una altra crítica és la formulada per l’economista Julian Simon que defensa, seguint les idees d’Ester Boserup, la bondat del creixement, rebatent les tesis dels neomalthusianistes argumentant que el preu dels recursos està baixant en l’actualitat, de manera que el creixement de (P) provoca un augment en (T) que minimitza (I), com per exemple la recerca de noves fonts energètiques, la major quantitat dels rendiments agrícoles, etc.