Malgrat aquestes crítiques, la fórmula d’Ehrlich ha gaudit de cert èxit en institucions de caire minoritari, ja que és la postura defensada per diversos grups (principalment, el Population Council de Chicago, el The Sierra Club de San Francisco, el Planned Parenthood World Population de Nova York i el Population Connection» (l’antic «Zero Population Growth» de Los Altos, Califòrnia) i autors (René Dubos, George Borgstrom, Barry Commoner i Garret de Bell entre altres).

La solució que defensen tots ells per a reduir l’impacte ambiental és el fre de l’expansió demogràfica fins a posar-la a zero, per tal de reduir la pressió que el creixement demogràfic exerceix sobre els recursos naturals i els seus efectes més concrets com la contaminació, la desforestació... Alguns autors, fins i tot, van més enllà i proclamen la bondat del creixement zero aplicat a l’economia, assolible mitjançant un possible fre en el progrés científic i tecnològic.

En termes generals, aquest argument té dues objeccions clares: en primer lloc, el procés tecnològic és un procés acumulatiu, dinàmic, que implica l’abandonament de certes tècniques i la seva substitució per unes altres, beneficiant-se així dels coneixements i les experiències adquirits, motius pel quals res fa pensar que aquest progrés s’hagi d’aturar. I en segon lloc, aquesta perspectiva només té en compte l’oferta, malgrat que no només aquesta està subjecta a fluctuacions i canvis de preus, costos i la tecnologia, sinó que també la demanda està afectada a aquests mateixos factors i, per tant, pot ésser també manipulada.

Una altra crítica als defensors del creixement zero és el fet que no té en compte les conseqüències que aquesta manca de creixement de la població pot tenir sobre el creixement econòmic, ja que s’ha demostrat que tots dos creixements segueixen una evolució paral·lela, de manera que si un tendeix a zero, l’altre també hi tendirà. A més, cal tenir en compte que el període temporal de fort creixement és relativament curt i que es pot tractar d’una situació transitòria i que no exigeix, almenys de moment, la presa de mesures efectives per tal de frenar-lo.